| DARRERES NOTÍCIES |
PLOMES DE LA VEU FRONTERES 1411 | Joan Isaac, cinquanta anys de cançons
TEXT: JOAN HERAS Si fa tres setmanes vaig comentar en aquest racó de La Veu com unes paraules d’un cantautor van ser motiu de picabaralla entre líders...
ESPORTS FÚTBOL 1411 | ESPAÑA SE ROMPE
Com no podia ser d’una altra manera, després d’aquella gran veritat que vaig escriure fa un parell de setmanes, els meus amics del patinet elèctric m’han...
EL TEMA DE LA SETMANA TEMA DE LA SETMANA 1411 | COMENÇA EL NADAL A BENICARLÓ
PROGRAMEN TOTA MENA ACTIVITATS D'OCI PER A GAUDIR D’AQUESTES FESTESBenicarló va obrir les portes a les festes nadalenques amb un dels actes més esperats:...
OPINIÓ OPINIÓ 1410 | Paco Delcastillo, guardonat amb el Premi de la Càtedra Enric Soler i Godes de la Universitat Jaume I a la Innovació Educativa
Text i fotos Ramon ParísEl proppassat divendres 24 de novembre, vam tindre el goig d’assistir a l’acte de lliurament dels Premis que atorga la Càtedra Enric...
Senyora Garcia:
Això és el que vaig saber llegir en l’anterior número de la seua revista...
Tot i que sempre m’he considerat un gran admirador de Míster Scrooge, reconec que tota aquest muntatge del Nadal acaba per afectar-me. Menjo més del que hauria, bec més del que hauria, ric més del que hauria i fins i tot sóc més feliç (bobo) del que hauria. És per això, perquè estic embafat d’esperit nadalenc que no penso dedicar ni una ratlla, ni una paraula a l’admirat i admirable Jaime Mundo. A tot cas, com a bon benicarlando i ciutadà agraït només desitjar-li que en aquest 2014 que s’apropa amb la seua dalla (o la dalla la duu el 2013 que se’n va?) puga aconseguir per al nostre poble tantes coses com fins ara i que siga –i ací no hi ha dobles sentits, de veritat- ben i ben feliç i que puga remenar bona cosa de paelles i dir sí-sí (no com los catalans aqueixos, Déu mo’n guard!) a tot i a tots.
Anem al tall, senyora Garcia. Veig, que amb bon criteri, dediquen la portada a tres temes que han marcat aquestes dates passades a Benicarló: la fira de Sant Antoni, l’Estel del Collet i la inauguració de l’exposició de la Llum de les Imatges. Fantàstic tot. Això de la fira té un mèrit increïble; tal i com estan les coses que hi haja qui s’arrisque a organitzar un esdeveniment per animar el consum mereix el tracte d’heroi. Enhorabona.
...
+info La veu en paper
powered by social2s
Això és el que vaig saber llegir en l’anterior número de la seua revista...
Les activitats que des de l’Ajuntament es van programar per a la tan lloada (amb raó) “nit en vetla” de fa un parell de divendres van ser tot un descobriment. Hi havia pel carrer tanta gent com a festes d’agost; no diré tanta com a falles perquè com a bon benicarlando considero que dir això seria un sacrilegi. Com a falles, efectivament, no hi ha res. Ara, una cosa li diré, si ací fem “la nit en vetla”, no dubte que al poble del costat no tardaran a fer no ja “el cap de setmana en vetla” sinó “lo mes en vetla” i ells en seran els inventors i qualsevol dia sortiran per la tele dient que són “el mes en vetla” més important de la Mediterrània. Ja ho vorà, ja.
Segueixo llegint. “Tres setmanes sense pati”, diu un titular. En un principi hauríem de pensar en un grup d’alumnes entremaliats a qui el mestre ha castigat sense l’esbarjo per alguna malifeta certament grossa; perquè tres setmanes sense “recreo” són molts de dies. Però, ah amic, resulta que qui s’ha quedat sense poder sortir a pillar l’aire o açò que estem patint ara han estat els vellets de l’asilo. Es comprén que va caure un arbre i atés que ningú va tindre collons de llevar-lo es van haver d’estar tres setmanes castigats. Si ens encantem encara ens voldran fer creure que ho van fer perquè no es morira ningú d’una insolació o d’un atac de calor. No sabem lo bé de Déu que tenim a n’eixe ajuntament!
...
+ info La Veu en paper
powered by social2s
Això és el que vaig saber llegir en l’anterior número de la seua revista...Amb aquesta calor apegalosa que fa que em té tot el dia amerat de suor ja comprendrà vosté que no em vinga massa de gust posar-me a colpejar les tecles de l’ordinador. Qualsevol tipus d’activitat física, per poc important que semble, incrementa el meu malestar. Només trobo alleujament en l’aigua fresca, però com més bec, més suo, i com més suo més ganes tinc que s’acabe el món d’una punyetera vegada.De tota manera m’he fet un pensament i, sí, alguna coseta m’agradaria comentar-li de la darrera Veu. Una altra portada, i en van més de tres-centes que les he comptades jo, dedicada al tema estel•lar de la merda en general. M’he llegit el tema amb professionalitat, sense cap entusiasme perquè ja sap com em carrega tot això dels abocadors i les depuradores. Sembla ser que una vegada més tot aquest personal que entre tots vam votar perquè ens governara ha tornat demostrar que les úniques previsions que els interessen són les del tarot la Luna, que habla, habla y no asierta ni una. A ells que els fot si l’abocador ja s’ha quedat obsolet en dos dies si no han tret ni un quinzet de la seua butxaca? Ara cal fer una incineradora. Tira, fot-li, que rutle la perra i a vore si se’ns enganxa alguna cosa....+ info La Veu en paper
powered by social2s
Senyora Garcia:
Això és el que vaig saber llegir en l’anterior número de la seua revista...
He de reconèixer que el que fan vostès no ha fa ningú. Si, senyora Garcia, si hi ha una cosa que els distingeix del que es dediquen a fer coses paregudes a les que fan vostès (revistes locals, per exemple) és que de vegades passen per damunt d'allò que tothom espera i ens sorprenen. Per exemple, aquesta setmana. Segurament tothom esperava veure fotos de Sant Gregori o de l'absurda cursa eixa dels "autos locos", gràcies a la qual va estar interromput el trànsit al nostre poble durant bona part del dia i, fins i tot, més d'un va haver d'anar a recollir el seu cotxe al dipòsit municipal amb una bona multa al parabrises. També un raconet dedicat a alguna festa típica com aquella dels "coros y danzas" que tant agradaven al funest règim anterior. Però no, vostès a la última, a les xarxes socials. Ni més ni menys que un grup del Facebook on una colla de gent opina sobre allò que hem de ser, pensar, creure i haver fet per tal de considerar-nos dignes de portar el qualificatiu de "benicarlandos".
...
+ info La Veu en paper
powered by social2s
L’Administrador Diocesà de Tortosa, Ilm. José Luís Arín Roig, en conèixer l’elecció del cardenal Jorge Mario Bergoglio, com a nou bisbe de Roma i successor de Sant Pere, declara:
“En primer lloc, hem experimentat una gran alegria, ja que el que estàvem esperant, desitjant i pregant, ha succeït. Donem gràcies a Déu per aquesta elecció i fem explícita la comunió, tant personal com de la diòcesi, amb el nou Romà Pontífex.”
El nou Papa és del nou continent. Allà on Joan Pau II l’any 85 reclamava una “Nova Evangelització: nova en el seu ardor, nova en les seves expressions i nova en els seus mètodes.”
Una Amèrica Llatina on la Paraula de Déu és aliment habitual dels cristians fent realitat la gran afirmació de Benet XVI a la Carta Apostòlica post-sinodal Verbum Domini (núm. 121) “El fonament de tota espiritualitat cristiana autèntica i viva és la Paraula de Déu anunciada, acollida, celebrada i meditada en l’Església”.
El nom que s’ha imposat, Francesc, evoca l’esperit de sant Francesc d’Assís, que segueix atraient els cristians d’avui a vèncer la pobresa-misèria que és filla de les injustícies amb la pobresa-virtut que és expressió de solidaritat.
Des de la diòcesi de Tortosa preguem pel Papa Francesc, perquè Déu li concedeixi la gràcia de servir eficaçment i amorosa l’Església de Crist que peregrina arreu del món. Tanmateix demanem a tots els diocesans que, seguint la petició que el mateix Sant Pare va fer des del balcó de Sant Pere, demanin a Déu que el beneeixi i l’il•lumini.
Declaracions de l’Il•lm. mn. Arín Roig.
powered by social2s
Senyora Garcia:Això és el que vaig saber llegir en l’anterior número de la seua revista...Què li he de dir jo, senyora meua que vostè no sàpiga? Si vostè ho sap tot. Fins i tot ja se'n deu haver adonat del que està passant al nostre poble. Efectivament, carxofes i Sant Antoni, que són les dues coses que tenim al poble després de les embafadores festes del Nadal. O siga, que més menjar. Suposo que per això han posat a la portada això de la dieta de moda. Però hagueren pogut ser una mica més originals i posar, en lloc de "la dieta de moda", "la dieta benicarlanda". Ai no! Ara que penso per a ser considerada autènticament benicarlanda li faltaria un dels elements imprescindibles i que vostès han omès a la portada. Els llagostins? Les galeres? el bròquil? Les figues de pala? No, rotundament no. S'han oblidat dels típics i característics bunyols. Doncs això, ja poden anar prenent nota....+ info La Veu en paper
powered by social2s
Senyora Garcia:
Això és el que vaig saber llegir en l’anterior número de la seua revista...Aquesta d’avui és l’última carta que li escric d’aquest 2012 de fallida apocalipsi. Estic temptat ara mateix de caure en el tòpic de fer un resum del que ha estat l’any que ara agonitza. I ja sap vosté com sóc de fàcil i sí, efectivament, em tiraré de peus a la temptació. Podria, perquè podria, agarrar tots els exemplars de La Veu i copiar-ne els titulars i concloure amb un desig –sincer d’altra banda- que el 2013 fóra millor que enguany. I després de tant de romanç i tant de menjar castigador del colesterol, mire, això faré, no tinc ganes de pensar.
No seré tan animal de copiar els titulars de tot l’any, no. Tan sols aniré a les Veus del mes de gener. Ara mateix, crega’m no sé de què parlaven, però estic absolutament segur que els temes es podrien repetir afegint, a tot cas, més gravetat a l’assumpte....+ info La veu en paper
powered by social2s
AMB EL SUPORT
Copyright © 2024 laveudebenicarlo.info
Template by JooThemes.net News Magazine Free Joomla Template.