Senyora Garcia:
Això és el que vaig saber llegir en l’anterior número de la seua revista...
M’agrada el titular de la portada: “Benicarló més solidari”. He llegit el tema de la setmana amb deteniment. L’ajuntament sembla compromés a dur endavant una sèrie d’iniciatives “pal•liatives” (la cosa no té remei) perquè aquells veïns nostres que ho estan passant molt i molt malament no caiguen en una misèria inassumible per aquesta nostra societat civilitzada. Em semblen perfectes accions d’aquesta mena i vostés, com sempre, sense voler reconéixer-ho. Per això que jo, humil lector, em llenço i li dono un remolc de carxofes tendres a la regidora de Benestar Social perquè se les menge de gust qui ho necessite. Ara bé, sempre hi ha algun però a la vida, veritat? Parlo de la banalització que es fa de la paraula solidaritat. Tal i com estan les coses, la “solidaritat” de la bona esdevindrà imprescindible però de moment, podem anar tirant amb la nostra “caridad bien entendida”. Per algun lloc s’ha de començar i, per ara, més val això que no res.
+ info La veu en paper
