Dadme un círculo y levantaré el mundo (no era així?)
I com que parlem d'humor i de retallades, és lògic i comprensible que tractem ara del partit que millor representa aquestes dos realitats: el PP. Ja deveu estar al corrent de la requalificació a què han sotmès l'anagrama (i si no, afanyeu-vos, segur que és un moment històric: d'ací a 10 o 12 anys sabrem que pel disseny del nou logo algú va cobrar en negre l'equivalent a la construcció d'un parell de centres educatius...). Doncs per què tenim la sensació que hi ha un objectiu ocult al darrere del nou grafisme? Compareu-lo amb el cercle de Podemos i digueu, no es confondrà ningú a l'hora de votar? Si un o altre hi va amb la idea de votar «els del cercolet»? Ja ho veureu, ja. Les dos coses.
Els ous i els sous
Els seguidors del nostre twitter se les pensen totes. I és que no els podem deixar sols ni un minut. Aquesta bona gent que governen La Veu trau a la llum el que cobren els polítics locals i per un titular els trauen... més que punta. Clar, els twuitaires parlen dels "ous" dels polítics quan realment és dels seus "sous", de què volien parlar. I com no, cau la "s" i després fan, "Ai, no...", que m'he errat. A veure, si ho mirem bé, l'error sembla provocat per justícia poètica, o no hi ha qui s'embutxaca un bon sou per tocar-se el que no sona? No estem assenyalant ningú d'ara, tot i que ja veure'm què ens depara el futur, ara, vista l'experiència dels anteriors amb els merders que ens han deixat... és per fer-s'ho mirar. I és que més d'un hauria d'anar tornant el que ha cobrat fins a cobrir els deutes en què ens han embarcats a tots per incompetència o per mala praxi.
...
+info La Veu en paper
