Sí, Benicarló també va patir els efectes devastadors dels bombardeigs de l’aviació franquista durant la Guerra Civil Espanyola. Fa ara 75 anys, el 3 d’abril de 1938, la nostra ciutat va patir el primer raid de les bombes que l’aviació italiana, adscrita a l’exèrcit de Franco, va deixar caure sobre ella. La línia fèrria i la carretera de Barcelona van ser els seus objectius prioritaris però, com sempre solia passar, a banda de caure, algunes sobre els objectius especificats, altres moltes van caure allà on no devien haver caigut, sobre la població. Resultat d’aquest primer bombardeigs: 17 morts i 30 ferits. El que ara diuen efectes col•laterals que, llavors, eren efectes atemoridors.
Així comencem aquesta història de fa 75 anys en record de la trista “heroïcitat” de saber-nos bombardejats en una guerra fratricida i sense sentit. Uns bombardejos que van tenir continuació els dies 5 i 11 d'abril de 1938 i que van fer assaborir, amargament, i en les seues pròpies carns, el que era el terror d’un so provinent dels cel, i que tenia nom propi, “el semolero”, malnom que li van ficar al model d’avió que sempre atacava a l’hora de la sèmola. Únic aliment d’aquells temps.
Des de La veu de Benicarló hem considerat que el tema principal d’aquesta setmana podria servir de xicotet homenatge i record per tots aquells que van patir els efectes d’aquella guerra que, a la nostra ciutat, igual que a d’altres punts de la geografia espanyola, va deixar la població en la més trista de les misèries.
I al mateix temps, en aquests temps convulsos que ens està tocant viure, vol ser una reflexió en veu alta per no oblidar, i aprendre, del nostre passat. Parafrasejant Michael Walzer, un dels experts en filosofia política més importants dels EEUU “encara que la melodia difereix, la lletra segueix sent la mateixa”.
