Les eleccions gregues del diumenge passat han posat de nou  aquest país de la Mediterrània –bressol de tantes coses, paisatge mític per exel•lència- al bell mig del centre d’interès polític. Les referències mitològiques, els espais plens d’història,aquelles melodies bellíssimes quet’arrosseguen com unes onades plàcides però intenses cap a la plenitud, les tragèdies clàssiques i les brutalment contemporànies i la força d’una llengua que sembla que s’ahgi d’entendre a la primera però que només hi sabem trobar el gust d’aquells motsque fonamenten moltes de les nostrres etimologies han fet de decorat d’un procés electoral que no ha estat un altre procés electoral, un de nou entre tants. Aquestes eleccions han estat precedides, envoltades ifinalment culminades sota la música  de la  benvinguda i necesaria esperanza.

Ziriza expressa, avui, un alè nou, un impuls  que intenta canviar la força d’una realitat que sembla un destí inevitable. L’impacte brutal de la crisi damunt les classes populars que viuen .-o malviuen- a la Grècia d’avui és sagnant i terribgle. La corrupció com una malaltiaque ja es potpercebre com una metàstasi social, la meitat de la riquesa nacional segrestada en les mans d’un 1 per cent de  la població, els tres milions llargs de ciutadans que no tenen accés a l’atenció sanitària perquè fa més d’un any que estan a l’atur i moltes altres rrealitats que dibuixen el paisatge grec  demanen un gircopernicàde lamanera d’entendre i de fer política. Els resultats electorals  demanen –exigeixen- a Ziriza que sigui valenta i que tiri endavant unes propostes polítiques queafavoreixin les classes populars, que sigui capaç d’aprofundir en els mecanismes democràtixs i que tinguin l’honestedat de saber portar a la pràctica la convicció que la política només té sentit si es fa de baix a dalt i no a l’inrevés. No sé què passarà i no tinc cap oracle a mà per demanar-li-ho. Però la responsabilitat que ha asssumit Ziriza és molt gran perquè tots som conscients que si no són capaços d’avançar cap a un nou model desocietat la decepció que generarà aquest fracàs potdeixar una empremta molt profunda, una ferida que necessitarà molt de temps per a cicatritzar.

Sigui com sigui, Ziriza ja ha aconseguit un triomf molt important: ha guanyat la campanya de la por. I, francament, això no és poca cosa. Des d’aquestes eleccions ja no es pot fer servir com a argument fonamental –potser fins i tot únic- El fantasma de la por, de l’abisme que s’obrirà sota els peus de tota la ciutadania  grega si una opció d’esquerres guanya les eleccions. De trencadissa, de moment, res de res. Cadascun dels actors es va situant en el nou escenari i, de moment, tot seguéis si fa no fa igual.Tots tenim ben clar que alguns mandataris d’aquests que defensen apassionadament la Espanya constitucional  estan sincerament preocupats perquè Ziriza ha guanyat clarament les eleccions i perquè, com ara apuntàvem, de moment no hi ha cpcap MENA de fractura europea ni els grecs han relliscat pel pendent inclinadíssim que els llança cap al fons del pou –si és que ja no hi eren, és clar.

Un altre element que ens alimenta l’esperança és que des d’un bon començament Ziriza ha establert un acord amb un partit situat força lluny dels seus platejametns socials però que, malgrat això, compartiesen una opció clara de rebuig a les polítiques d’austeritat –per a uns, és clar. Aquest gest, aquesta aproximació des de la distància, evidencia que hi ha voluntad d’avançar, de trobar aquells punts en què plantejaments polítics molt allunyatss es poden trobar. Res, doncs, de purismes ideològics i més estètics que reals. Si volem construir alternatives, formes diferents d’entendre la política, cal fer actuacions diferents. Suposo que aquest gest ha sorprès als amics espanyols de Ziriza, Els  Podemos, perquè del seu purisme més estètic que real  -i una mica massa espanyolista- no han entès –o potser el seu espanyolisme més o menys latent no els ho ha permès veure- quin és el procés de confluencia d’opcions ideològiques diferents en el moviment d’alliberament nacional català.

Avui, des d’aquest racó llunyà de la Mediterrània, saludem amb alegria l’esperança que ens arriba de la llunyana i ttan propera Grècia. Que les muses inspirin als responsables polítics i a tot el poble grec i els ajudin a trobar el ritme, les paraules i els  fets justos.