Menjar exòtic, nepalí. Beguda del terreny, espanyola, amb cervesa i vi. Res de l’altre món diria algú viatjat. Per nosaltres, sí; una aventura culinària interessant. Bunyols amb farina de cigrons, amanides amb cacaus, mandonguilles saborosíssimes de no vam preguntar què, pollastre amb una salsa prop de la coentor, al curry, per a més senyes, abundants postres per als més llépols –tots- i licors diversos d’herbes per pair la fartera. Tancant amb cafès o infusions, que els nostres estómacs no estant preparats per a tant d’exotisme. Això sí, conversa fluida des de l’inici. L’amo que no estira, les noves tecnologies, els indignats... i Jennifer, la choni de Castefa, que han posat de moda el Catarres.
El lloc, d’allò més bonic, entorno idílico. Idílico però amagat. Va haver qui es va perdre i li va tocar recular. Los Palmitos em penso que es diu. A Peníscola. El personal de servei i de cuina, excel·lents. Bons cambrers i bons cuiners. La propietària, simpatiquíssima regidora de cultura de Benicarló, ens va fer la foto.
