Els experts asseguren que del garrofer s'utilitza tot. És com una espècie de porc, però en el món vegetal. La seua pervivència, no obstant això, està en perill per l'entrada de productes asiàtics més barats que pretenen simular les seues benèfiques propietats. En aquesta línia, la Unió de Llauradors està desenvolupant un estudi encaminat a recuperar el cultiu dels garrofers. El sindicat agrari pretén demostrar els beneficis “de la utilització d'un producte natural com és el garrofí per a la indústria alimentària”, va explicar Ramón Mampel, secretari general de l'organització agrària. Aquest ús tradicional s'estava abandonant per l'entrada d'un producte asiàtic similar. “Però els resultats no són els mateixos, en el cas dels gelats per exemple, provocava la cristal•lització del producte en el congelador, creant una teixidura que no li agradava als consumidors”, va detallar Mampel. El Maestrat és una de les zones on el cultiu ha perviscut amb més força, malgrat que València és la província amb major producció. Així, la Comunitat Valenciana compta quasi amb la meitat (47,53%) de la superfície de garrofers d'Espanya, malgrat que en els últims anys s'ha perdut la superfície conreada ja que els preus han caigut en picat i els agricultors han arrancat els arbres per a substituir-los per tarongers.

Segons les dades que maneja la Unió, en 1998, havia 47.594 hectàrees de garrofers en el territori valencià mentre que en 2009 la superfície dedicada a aquest cultiu va caure fins a les 20.904 hectàrees. “Volem traure un valor afegit a la producció, perquè si no, se seguiràn arrancant i es perdràn”, va apuntar Mampel. En aquests moments el quilo de garrofes s'està pagant a 22 cèntims d'euro, “però nosaltres volem que arribe a 30 com a mínim”. Per contra, el quilo de farina de garrofí, un dels tres subproductes que s'extrauen, es paga a 25 euros el quilo, un preu del que l'agricultor no obté cap benefici. La disparitat de beneficis és el que ha fet saltar totes les alarmes ja que, malgrat que en el Maestrat l'any passat es van collir cinc milions de quilos de garrofes “l'agricultor està cada vegada més descontent”. L'estudi que desenvolupa la Unió pretén pal•liar aquestes diferències i trobar camins que permeten “trencar el monopoli que ara tenen quatre o cinc grans cadenes”, afavorint la unió dels productors de garrofes en cooperatives.