A les sis i mitja de la vesprada, 18 carros engalanats, arrossegats per 128 cavalls perxerons es preparaven a recórrer la distància que separa la Platja del Morrongo, punt de concentració, i la plaça de Sant Bartomeu.
Allí esperava pacientment la satànica representació del dimoni que va temptar al sant eremita, penjant sobre la foguera. La dama de l'entitat, Paula Senar, era l'encarregada d'encendre la metxa que la va cremar. A continuació, els carros es van dirigir cap a l'ajuntament de la ciutat per a complir amb un dels rituals de la festa de Sant Antoni de Benicarló: demanar permís a l'alcalde per a iniciar la cavalcada pels carrers de la població. Marcelino Domingo va rebre des de la balconada als loeros de la festa que s'encarreguen, any rere any, de posar en vers els esdeveniments més importants del municipi. Així que, una vegada rebut el permís de la màxima autoritat, les afilades llengües van començar a ‘disparar’ els malèvols i satírics versos. La situació econòmica, el paper que desenvolupen alguns regidors al capdavant de l'ajuntament van ser alguns dels punts d'atenció dels poetes locals. A continuació, una pluja de coquetes era llançades sobre els milers de persones que es concentraven a les portes de l'ajuntament.
A l’endemà, les fortes ratxes de vent, que van arribar a arribar a els 70 quilòmetres per hora a Benicarló, no van impedir la celebració de la festivitat del sant, festa declarada d'Interès Turístic Provincial. Al matí l'atenció se centrava als voltants de la Parròquia de Sant Bartomeu, on es va instal•lar l'altar de campanya que servia per a beneir els animals. En la plaça, a més de les cavalleries que recorden el fort arrelament agrícola en el municipi, havia tota sort d'animals. Des dels típics ocells domèstics, passant per conills i gallines fins a espècies exòtiques com serps o camaleons. No faltaven a la cita tampoc peixos i tortugues, companys inseparables dels més menuts que gaudien plenament de la festa al no haver d'acudir a classe. La multitudinària benedicció va obligar a Mossen Joan a desplaçar-se per tota la plaça amb l’hisopo per a fer arribar a tots els racons l'aigua beneïda que els protegirà durant tot l'any. A continuació, era el torn de lliurar els premis del concurs de lloes i dibuixos. Ja a la tarda, l'atenció dels benicarlandos se centrava de nou en la cavalcada de carros que recorria per segon dia els carrers de la ciutat. De nou els loeros aconseguien concentrar a nombrós públic en els punts on reciten els seus versos, repassant els punts d'atenció local. Concloïa així una de les festes més multitudinàries dels últims anys, que confirmen que la celebració del sant ha aconseguit ressorgir del sopor en el qual estava sumida. L'esforç de la confraria ha valgut la pena.
