Com no podia ser d’una altra manera, després d’aquella gran veritat que vaig escriure fa un parell de setmanes, els meus amics del patinet elèctric m’han emprés pel carrer. Com fa tants de dies, els recordaré que vaig manifestar la meua preocupació perquè tinc l’absoluta certesa de que aquesta mena de vehicles de transport individual ens portarien a la fi de la nostra civilització.
Ara afegeixo que aquestes diabòliques andròmines, sense dubte sorgides de la ment d’algun terraplanista partidari de la teoria de la conspiració còsmica, són l’arma més perillosa que mai ningú ha posat a l’abast del públic en general, sense distinció de cap tipus de persona. Mentre jo els intentava explicar que no podia ser que les seues màquines elèctriques de dues rodes igual anaren per la vorera com pel mig del carrer, pel carril bici o pel carril bustaxi, per zones de vianants o per dins d’aparcaments. Tot això a tota velocitat i sense respectar persones, objectes o animals. A més a més –insistia jo- que no en fan cas de les senyals de trànsit que hi ha pertot arreu. Van per carrers en direcció prohibida, no fan cas de les senyals de parada obligatòria o de cedir el pas, per a alls els semàfors sempre estan en verd i, malgrat que són vehicles unipersonals, moltes vegades els fan servir per a transport de persones addicionals. Arribats a este punt afegiré que això de “persones” no és més que un eufemisme en lloc de descerebrats.
...
+info Las veu en paper