I com va la cosa?

Com els agrada els espanyols ser els primers. I és que açò del collonavirus cada vegada sembla que pinta pitjor i Ñ ha decidit fer un cop de cap, a avançar la resta d'estats europeus tant se val si per la dreta o per l'esquerra, i acabar en una posició de privilegi: els nambers guan! Doncs això, que fins fa una setmana Espanya estava en cinqué lloc en el rànquing que s'han muntat els estats per vore qui agafa més covid-19, i ara en uns pocs dies ens hem llençat a la caça i captura del bitxo i com amb el mantra del "a por ellos", tant típic d'ací, ja no tenim competidors que ens barren el pas i ens hem enfilat a la primera posició... d'infectats. Posició de la qual sembla que no baixarem a la vista que la nostra activitat social i d'oci no s'atura. Una cosa haurem de tindre clara: almenys a la nostra comunité, si Ximo Puig encoratja tothom perquè vinguen ací a prendre el bany i  només s'atreveix a tancar l'oci nocturn de mala gana i quan l'obliga el govern central,  difícilment sortirem de l'atzucac dels contagis continus sense mesures contundents.  Apa, mentrestant anem fent proselitisme i que tots vinguen a ca nostra, amb una escatainada seguretat fictícia que ja no es creu ningú, mentre la resta de països del nostre entorn, tot i que tampoc és que estiguen per a tirar coets, ens tanquen les fronteres, ens aïllen en quarantena i ens demanen PCR als que hi arriben des d’Ñ. Però això sí, a don Simon, este bon home que diuen que coordina tot açò de la pandèmia a nivell estatal, ja sembla que se li han unflat les... ametles i ha abandonat els subterfugis per passar a afirmar directament que "las cosas no van bien" (el que li ha costat decidir-se a dir-ho, suposem fart de les interferències polítiques). No res, pos a setembre tots a escola...

Engalanament de carrers

Dit això, hem de repetir que és obvi que a casa tenim un problema, un greu problema d'incivisme i de salubritat pública. Ho veiem cada dia quan trobem trastos i més trastos al carrer, sense que cap autoritat es propose seriosament acabar amb la xacra. Un incís, que només serà una única vegada (no els pensem fer propaganda), per manifestar el nostre rebuig contra els aprofitats del partit del diccionari que fa uns dies van traure el cap per denunciar esta situació endèmica sobre la qual mai no havien dit ni fet res. Ara sí, però òbviament tot amanit amb l’espessa salsa de les seues proclames feixistes. Però al que anàvem, esta setmana, que encara fa calor apegalosa, tornem a trobar indicis de l’operació renove de matalaps vells per uns nous de més fresquets, que ja fa molts anys que fan clot, els vells, i em fa mal l’esquena quan m’alço... I per si amb el matalap no en teníem prou, ho acompanyem amb un sofà desballestat que ja els devia molestar a casa per la pudor que devia fer. Certament, tenim la sensació que ací falten mesures més que contundents contra  la gent i el costum incívics, contra, ho repetim, els que troben que els carres són la seua porquera particular. Duem ja molts anys amb la mateixa cantarella  i no hi veiem que cap autoritat s’arromangue. Al final acabarem pensant que són iguals, no? A vore si s'ho fan mirar d'una punyetera vegada i actuen!

...

+info La Veu en paper

TORNA A LA PORTADA DEL NÚMERO 1247