Això és el que vaig saber llegir en l’anterior número de la seua revista...
Avui començaré per una cosa que potser semble una mera anècdota, però ja se sap que de vegades les coses més interessants les trobem en els petits detalls. O potser no, i el que vaig a fer ara és una bajanada que no fa cap enlloc i no li interessa a ningú, encara que això del desinterès tampoc no m’afecta gaire. En fi, que igualment faré allò que em vinga de gust perquè, en cas contrari, aquesta pàgina no s’acabarà d’omplir mai. M’ha agradat molt, però molt, la foto que ens mostra un vehicle deixat a l’entrada del que potser algun dia serà aparcament públic que s’ha construït a la part de dalt, a la dreta segons es puja de la mar, de l’avinguda que porta el nom d’aquell famós marí que va dir allò de “más vale honra sin barcos que barcos sin honra”. Les coses són com són i no es poden canviar. La mà de Déu és la mà de Déu, i això tampoc no es pot canviar. Resulta que la furgoneta que apareix a la foto, és propietat –segons que es pot llegir a un parell de papers que hi ha posats dins de sengles fundes de plàstic- del col•legi que hi ha a la vora. Es veu que tenien un gual permanent i ara, amb això de la construcció de l’aparcament soterrani i la posterior plaça, no hi poden accedir. Naturalment, això els atorga carta blanca per deixar-lo allà on els ve de gust, amb la indiferència dels municipals que diàriament passen pel lloc. No hi ha res con tindre fil directe amb el suprem. Els ha quedat un seti preciós, que dóna, com a mínim, a tres carrers. Un d’ells és una magnífica zona de vianants on estan construint una porta que ja la voldrien per a ells els altres col•legis del nostre poble. Quan tot estarà acabat, les mares podran esperar els xiquets a la porta sense patir perquè la vorera siga estreta. A més a més, podran deixar el seus cotxes a l’aparcament soterrani per un mòdic preu que, sens dubte, serà finançat per les mateixes propietàries del col•legi. Així que ja està bé de criticar a la gent que amb tanta dedicació i altruisme es dedica a la docència i a formar les futures generacions que ens hauran de treure de la crisi. Si aparquen a la porta del futur aparcament és perquè encara no està en funcionament i no fan nosa a ningú. Mire, senyora Garcia, més val que aparquen elles que qualsevol altre, així, mentre està aparcat, no entra ningú i és més difícil que ningú puga prendre mal jugant a la rampa d’accés.
Més fotos. La de la portada. Sensacional. Què deuen estar pensant el protagonistes de la roda de premsa? Tots dos amb el cap cot, mirada cap avall. Un d’ells sembla que està parlant. Un plànol damunt de la taula. No podem dir que es desprèn massa optimisme de la seua actitud. També potser una certa dosi d’eufòria continguda davant la possible finalització de les obres del desviament que ens deixaran com a herència un magnífic “boulevard” que ja vorà vostè, senyora meua, què bonic ens quedarà. Ara se’m acut una idea que llanço, des d’aquesta pàgina, de forma totalment desinteressada. Es tractaria d’enllaçar l’anomenada ruta del colesterol, la continuació de Corts Valencianes que fa cap la Guàrdia Civil, amb aquest gran vial que ens deixarà el ministeri, amb la qual cosa ens quedaria un circuit magnífic per a tots aquells que gaudeixen passejant. Ahí queda eso.
He llegit, com sempre, la magnífica col•laboració de Joan Heras. Efectivament, jo també penso que amb tot això de les festes enmig de les setmanes té molt a veure la cúria eclesiàstica. Suposo que deuen pensar que ja van haver de cedir prou amb allò de “los tres jueves que relusen más que el sol” i que ells ja han complit la seua part. A mi em dol que ens hagen llevat Sant Nicolau, què vol que li diga? Com diu Heras, si no ens posem d’acord amb les coses petites, com ens hem d’aclarir amb les importants?
Com sempre, molt bo el còmic. La careta que fa el senyor alcalde millora molt la realitat.