Senyora Garcia:
Això és el que vaig saber llegir en l’anterior número de la seua revista...
He de confessar-li que encara estic fortament impressionat pel titular escatològic que encapçalava la notícia sobre la posada en funcionament de la planta de tractament de Cervera: “Ja som autosuficients, ens mengem la nostra merda”. Sí, deu ser espero la cosa en sentit metafòric, però és molt fort. La coprofàgia, ho de reconèixer, és una activitat que als valencians i en especial als benicarlandos ens encanta. Quants anys fa que llencem la nostra merda (sí, literalment) a la mar sense que passe cap tipus de filtre i després sense cap escrúpol ens torrem peixos i fem suquets? Si només fóra això, merda, encara rai, però bé sabem tots que parlem de productes més agressius per al nostre organisme: residus és possible que d’alguna empresa, sabons corromputs que surten de les rentadores, olis cancerígens que es llencen a les piques... No, si en allò que fa aquell pobre bufó italià que ara no recordo com li diuen (aquell que es menge xumeles pels platós de televisió) som uns experts!
…
+ info La veu en paper