Senyora Garcia:
Això és el que vaig saber llegir en l’anterior número de la seua revista...

Una vegada, un dia, una mala persona em va voler contar un acudit. I me’l va contar. Aquell subjecte infame i sacríleg em va etzibar: “Saps en què es diferencia una monja morta d’una viva?” Jo em vaig quedar absolutament bocabadat davant d’aquella pregunta impossible i macabra. En veure la meua cara d’incredulitat, aquella ànima esgarriada, va ser utilitzada pel maligne que, a través de la seua diabòlica boca va proferir la resposta a la pregunta inicial. “Si, home. La morta té el palmell de la mà cap avall, mentre que la viva el té cap amunt”. En vore la cara de babau que se m’havia quedat, aquell Llucifer va pensar que no havia entès el presumpte acudit. Llavors va decidir expilar-m’ho tot aprofitant el meu estat de shock. “Si, home -va tornar a dir- amb el palmell cap amunt, sempre demanant, Que encara no ho has entès?”. I va esclafir a riure com el que realment era, un possés. La seua actuació va acabar girant cua i marxant dels llocs dels fets enmig una riota escandalosa que va cridar l’atenció de tots els que passaven per aquell maleït lloc. La meua estricta educació religiosa, basada en els inamovibles principis de la fe catòlica, apostòlica i romana, no va trontollar ni un mil•límetre.
...
+ info La Veu en paper