Senyora Garcia:

Això és el que vaig saber llegir en l’anterior número de la seua revista...

Aquesta d’avui és l’última carta que li escric d’aquest 2012 de fallida apocalipsi. Estic temptat ara mateix de caure en el tòpic de fer un resum del que ha estat l’any que ara agonitza. I ja sap vosté com sóc de fàcil i sí, efectivament, em tiraré de peus a la temptació. Podria, perquè podria, agarrar tots els exemplars de La Veu i copiar-ne els titulars i concloure amb un desig –sincer d’altra banda- que el 2013 fóra millor que enguany. I després de tant de romanç i tant de menjar castigador del colesterol, mire, això faré, no tinc ganes de pensar.

No seré tan animal de copiar els titulars de tot l’any,  no.  Tan sols aniré a les Veus del mes de gener. Ara mateix, crega’m no sé de què parlaven, però estic absolutament segur que els temes es podrien repetir afegint, a tot cas, més gravetat a l’assumpte.
...
+ info La veu en paper