Diuen que l’home és l’únic animal que entropessa dos voltes amb la mateixa pedra, i al nostre ajuntament, això, sembla que ho tenen per la mà.

Altra vegada, segon any consecutiu, que comença el curs al conservatori de música de la nostra ciutat amb el mateix problema: falta de professorat.

Després que l’any passat el començament del curs va ser tot un caos i, a mitjans d’octubre, l’alumnat encara no tenia professors que cobriren el voltant del seixanta per cent de les classes, enguany, el nostre ajuntament, repeteix la jugada deixant l’alumnat sense professors de Cant, Llenguatge Musical i Piano.

Ara bé, segons la regidora d’educació Martínez... no passa res, tot és normal! I ho diu davant els mitjans de comunicació, tot i que puga semblar increïble, i es queda tan ampla, justificant-ho amb un “aquesta situació ja se'ls va comunicar als pares”. Com si amb açò el problema estigués solucionat!

Apugen el preu de la matrícula vora un trenta per cent, deixen l’alumnat sense professorat durant diverses setmanes, professorat que ja han pagat, i resulta que l’inici del curs és normal?

Sembla que la senyora regidora té un concepte de la “normalitat” una mica esbiaixat. I diu que la culpa de l’endarreriment la té... la burocràcia. La burocràcia o el fet que, com l’any passat, han volgut estalviar-se uns quants sous de professors començant vora un mes més tard? O és que no recorda, o no vol recordar, que des del conservatori i des de l’Ampa, ja la van avisar, a finals del curs passat, que havia de traure el concurs de contractació del professorat al mes de juny o juliol, per evitar el que ara està passant? 

La seua justificació sembla con una mena de Mantra PoPular, on es lloa “el gran esforç que realitza el consistori per donar un servei tant a alumnes de Benicarló com de la comarca”. Ara, se li oblida dir que als que són de la Generalitat és paga menys i que, aquesta, de passar-lo a titularitat autonòmica, no en vol saber res.

De tota manera no cal patir, segons la regidora, la Generalitat diu que vol augmentar les subvencions...  “ tot i que no sabem quan ens tocarà”. Altra vegada venent fum. I nosaltres ens ho creiem i els pares no protesten. Però en quin món viu senyora regidora? Això, en aquest, el món real, és desídia i incompetència. La seua.