Clarobscur

Diu la vikipedia que el clarobscur és una tècnica de pintura consistent en l’ús de contrastos forts entre volums, uns il•luminats i altres aombrats, per a destacar més efectivament alguns elements. Desenvolupada inicialment pels pintors flamencs i italians, la tècnica arribaria a la seua maduresa en el barroc, especialment amb Caravaggio, donant lloc a l’estil anomenat com tenebrisme. Doncs ací, òbviament, no li arribem ni a la sola de la sabata a Caravaggio però sembla que coneixem la tècnica com ningú més. I és que ja veieu a la foto estava dissabte passat el passeig Marítim a la nit: en la més absoluta tenebra. I ja havia passat la nit en què l’església reviu l’ofici de tenebres. El contrast el posava uns dies abans l’avinguda Catalunya, que tenia tots els llums encesos a les 10:30h del matí.

...

Urugai o Urugall

No sabem si seguiu com nosaltres les apassionants vicissituds dels nostres regidors per les xarxes socials, aquell lloc on cada u deixa anar el millor que creu que té i sempre hi posa el millor perfil. Últimament hi hem localitzat una polèmica sobre si a l‘Uruguai fan xoriços d’urogallo o si qui té un amic gai té dret a xoriç i a la nacionalitat uruguaiana. Tot junt, un embolic il•lustrat com teniu ací al costat. Debats polítics de l’alçada d’un campanar entre els nostres representants.

...

+ info La veu en paper

Fa falta ser fava

Com ja hem dit diverses vegades, els informes (vinga, va, els partes) policials són, sens dubte, tota una font d’inspiració per a nosaltres i aquest que ara us ensenyem no n’és una excepció: Resa així “17:00 Inmovilización de un turismo de forma preventiva por alcoholemia positiva de su conductor. El mismo había entrado en el Retén de la Policía Local para solicitar una información sobre una calle cuando el Agente se percató del fuerte olor a alcohol, dando un resultado de 0,60 mg/l.”. I és que els hi ha de bons però aquest se supera de totes, totes. Mireu que no hi ha bars, cafeteries, restaurants... pels voltants de la caserna policial que va i, bufat com un suro, el personatge en qüestió va i no se li ocorre altra cosa que entrar a preguntar una adreça al reté de la policia local. I com diu l’acudit “que la policia no és tonta”, sospitant que havia d’agafar un vehicle, preventivament, li l’immobilitzen. Això de la immobilització d’un vehicle de manera preventiva és la primera vegada que ho hem escoltat. I al bufat, també el devien immobilitzar... preventivament, fent li passar la mona a la garjola?

Contenidor fantasma

Ja fa un temps vam parlar d’aquest famós contenidor industrial, quan la regidora de comerç es va posar la medalla per la seua instal•lació ja que era el primer d’aquestes característiques al nostre país (?). No res, el súmmum dels contenidors intel•ligents per als residus orgànics. Certament, l’alegria li va durar menys que un caramel al pati d’una escola atès que no va tindre temps d’inaugurar-lo... que va haver de tancar-lo. Aleshores la culpa, qui lletja que és la culpa que ningú no la vol, va dir que era dels comerciants del mercat, que no sabien utilitzar-lo, dient que dipositaven allí tota mena de materials, alguns d’ells no aptes per anar allí. La qüestió va ser que com allò fotia una pudor nauseabunda no va tindre més remei que tancar-lo a l’espera que el repararen. I així que han anat passant els mesos i més mesos (ja n’hem perdut el compte) i de tant en tant algú l’ha destapat, hi ha clavat el nas i l’ha tornat a tancar. I segueix sense funcionar! Uns dos-cents cinquanta mil euros de l’ala que ens va costar la broma per a tindre’l tapat amb una bossa de plàstic negre perquè ningú fique allí cap mena de residus. I de sobte, com una il•luminació fallera, els masclets a tota hora li hauran desembossat el cervell, ens han sorprès amb una nova configuració, que no sabem si tindrà continuïtat després, consistent a afegir a la bossa negra que havíem dit que l’envoltava un contenidor dels de tota la vida. Sí, sí, d’eixos verds que has d’alçar la tapa amb la mà i dipositar tu mateix la brossa a dins, que són més baratets i tenen la mateixa utilitat. Increïble però cert! Si abans fèiem riure... ara més. Els tafaners ens preguntem si els descomptaran dels sous el cost de la seua ineptitud als nostres governants... valorada en els vora 40 milions de les antigues pessetes (250.000 euros) que ens va costar la cosa. Porca broma, eh?

...

+ info La Veu en paper

Idiosincràsia localFa un temps ja em parlàvem, o això creiem (com parlem de tantes coses, de vegades se’ns en va l’olla i...), però, per si de cas, ara n'hem tret la imatge que ho confirma. Sí, si mireu la imatge voreu que a la nova i flamant oficina de correu hi ha un rètol que diu que en horari no laboral les cartes s’han de dipositar... a la bústia de Muchola. Fotre tu, una oficina de cartes on no es poden deixar sobres! Berlanguià!Mar Xic-artEl dia de cap d'any, un tafaner que havia menjat i begut massa la nit anterior va decidir anar a cremar calories passejant-se per la vora de la Mar Xica. Quina sorpresa va tindre quan en arribar aproximadament a l'altura de la caseta dels socorristes es va trobar amb les boniques escultures que apareixen a la fotografia. Qui n'havia sigut l'artista? De ben segur que allò no era cosa d'algun borratxo de la nit anterior perquè les pedretes estaven posades amb cura i paciència i, sobretot, amb una clara vocació estètica. L'exposició a l'aire lliure va durar tan sols dos dies perquè, suposem, allò devia ser massa temptador per a qualsevol jove amb ímpetus destructius.Un vi coixo Ens hem assabentat, i són paraules literals, que “el projecte del vi de Carlon comença a caminar”. A vore, que vol dir això de caminar? Per arribar a vi abans hauran de fer la verema, no? Doncs primer hauran de veremar, no? I, a més, aquesta sí que és bona! Resulta que allò que era l’AIDIMA, l’institut de la fusta que va fer “crac”, que havia de ser la seu del Centre de Desenvolupament Empresarial, ara serà... una bodega! Pren, ceba! Sí, sí, el que heu llegit, diu el regidor de Promoció Econòmica, un nom ben bufat el seu si tenim en compte que aquesta és la primera empresa que aconsegueix que s'hi assente, que aquest centre compta “amb unes naus que compleixen les condicions adequades per a l'emmagatzemament del vi”. Apa, com tot és fusta, sense saber-ho  passarem d’emmagatzemar mobles a emmagatzemar bocois! I del vi de Carlon! Després diran que els banquers fan economia virtual! Ací la fem espirituosa!...+ info La Veu en paper

TORNA A LA PORTADA DEL NÚMERO 867