La ciutadania d’aquests nostres Països i d’aquest Estat tan peculiar estem, per dir-ho d’alguna manera, immersos en la perplexitat, la indignació i el fàstig davant de la pluja quotidiana d’escàndols de corrupció –vaja, de presumpta corrupció- per part de persones de la monarquia i de responsables dels grans partits  - dels que configuren la classe política. I la pregunta se’ns formula ella sola de manera clara: ¿com pot ser que siguin tan pocavergonyes, tan impresentables, tan mesquins? La resposta potser ens la donarà, com deia la cançó del mestre Dylan, el vent.

No sé si puc dir que hi ha moltes coses del cas Bárcenas que em sorprenen perquè, de fet, ja estem curats d’espants a força de veure tanta merda per tot arreu. Però dic això i en realitat no és cert: ens estem acostumant., sí, a constatar que una bona part de la classe política –els aprofitats dels grans partits- ens demostren diàriament que ells fan política per enriquir-se o per tenir poder i així enriquir a parents, amics o al propi partit. Però allò que em sembla molt curiós és que cap dirigent del PP hagi dit al senyor Bárcenas que el fet de tenir –ara per ara-  vint-i-dos milions d’euros evadits fiscalment –parlo només de dades que el propi Bárcenas ha reconegut com a certes- és un fet políticament repugnant –i ja no parlo de la dimensió moral perquè em sembla que aquesta dimensió és per a tots ells massa desconeguda. Com és possible que no es condemni políticament que un home importantíssim d’un partit hagi evadit sistemàticament diners per no pagar impostos al país que ell com a membre d’un partit diu que defensa? Ja no parlo de la manera com ha arreplegat aquests quatre xavos –no vull  ni pensar-ho- sinó que em limito a comentar el fet que tothom reconeix com a cert. Si el tresorer del PP ha mantingut aquesta pràctica, suposo que no ho ha fet des de la clandestinitat i que alguns dels seus companys de direcció ho sabien perfectament. Com podem acceptar que persones que diuen que defensen i estimen Espanya ens governin mentre han anat enviant diners i més diners a paradisos fiscals, és a dir, han enganyat el propi estat i li han negat diners imprescindibles per mantenir serveis?? Els sobresous ocults en sobres, el confeti de la festa de pallassos de la ministra, les concessions de tracte de privilegi als amics i als qui han anat esquitxant virolles al partit és, si es confirma, simplement repugnant. Però políticament em sembla molt greu que un dels principals homes del PP durant molts anys simplement hagi  estafat amb tota impunitat a l’Estat. I com és lògic i normal en els sistemes predemocràtics,aquest individu és defensat a capa i espasa pels seus amiguets que són, avui, els nostres governants.

No sé què deuen pensar aquells milers i milers de votants d’aquest partit que veuen com se’ls retallen sous i serveis bàsics, que veuen com perden la feina i se’n van a un atur potser més incert que mai. No entenc que hi hagi hagut tan poques dimissions de regidors honestos –que segur que n’hi ha molts- d’aquest partit perquè ja no volen legitimar més aquestes pràctiques vergonyoses  dels qui, des del poder, es pixen sarcàsticament sobre el bé i l’interès comú. Em sembla incomprensible que cap dirigent del PP hagi dit públicament que l’actitud de Bárcenas com a evasor de capitals per fugir dels impostos és un fet repugnant políticament  -i, ho repeteixo,  no parlo de moral ni de responsabilitats  legals, sinó que parlo només de plantejaments polítics.

Per sort, ens queda la ironia per anar sobrevivint. En aquest sentit, penso en aquell ciutadà que li deia al senyor Bárcenas,  quan sortia de declarar al jutjat,que a on era el seu sobre. Sense saber-ho, aquest ciutadà es convertia en l’expressió d’una indignació i, potser, també en l’expressió de l’enveja que fa pensar a molta gent que llàstima de no ser un dels receptors d’aquest tipus de sobres.

I en aquest punt del camí, què fem amb tot això, senyor Bárcenas?

 

TORNA A LA PORTADA DEL NÚMERO 871