La carxofa de Benicarló se salva de les primeres gelades. Ho ha fet gràcies a les intenses ratxes de vent que han acompanyat a les baixes temperatures, que han ajudat que el mercuri es mantinguera en nivells per sobre dels zero graus. Així, excepte xicotets punts més refugiats de l'intens vent, els agricultors benicarlandos han aconseguit que les carxofes amb denominació d'origen seguisquen estant presents en el mercat. Malgrat això, es tem per les previsions anunciades per a finals d'aquesta setmana: pararà el vent i les temperatures baixaran, podent provocar la temuda gelada negra, que danya tant als fruits com a les mates productores.

L'ona de fred siberià  va entrar a Benicarló dijous passat acompanyat de fort vent. En menys de dues hores, les temperatures van caure més de cinc graus, passant de 9,4º a 4,2º. La sensació tèrmica durant aquesta primera ona de fred de l'hivern ha arribat a ésser de set graus sota zero, a causa de la combinació amb les fortes ratxes de vent que han acompanyat al temporal. Les temperatures durant la nit del divendres al dissabte van tornar a baixar en picat, deixant les fonts de la ciutat gelades i als benicarlandos més pendents de l'estat de la seua calefacció que d'altres menesters. La primera estampa invernal ha entrat amb força en la ciutat.

L'ajuntament de Benicarló espera que les obres d'urbanització de la plaça d'Extremadura acaben prompte. Els treballs d'organització són necessaris per a l'obertura de l'aparcament subterrani que es va acabar de construir el passat estiu i que encara està tancat, malgrat la necessitat que té el municipi de places d'aparcament. “Ja han començat a marcar i dissenyar tot el que anirà en la plaça”, va explicar l'alcalde del municipi, Marcelino Domingo. La futura zona serà per als vianants i a ella tindrà eixida La Consolació. Les obres de construcció de l'aparcament subterrani van ser sufragades a càrrec del Pla Confiança. Ocupa una superfície de més de 3.000 metres quadrats, i s'han construït 120 places d'aparcament que ajudaran a descongestionar el trànsit del centre de la ciutat, gràcies a una inversió que va superar els 1,4 milions d'euros. La paralització dels treballs és evident des que el passat estiu visitara les obres la consellera Isabel Bonig. “És una llàstima que estiga tancat. Ara estem estudiant la possibilitat que quan s’obri, estiga un mes funcionant gratis, abans de traure la concessió” amb l'objectiu que els usuaris ho coneguen, va explicar Domingo.

 I altra de les obres que van molt poc a poc per causes alienes a l'ajuntament de Benicarló és la de la reurbanització de la plaça d'Isabel de Villena, on se situarà un parc infantil. Precisament la tardança en l'arribada dels gronxadors que allí s'instal•laran és la causa del retard en les obres, que van començar el passat mes de novembre i estaven projectades per a un mes. L'edil d'Urbanisme, no obstant això, va recordar que “no s'ha deixat de treballar en ella”. Les obres les va assumir la Brigada municipal d'Obres, una vegada que l'Escola Taller que recentment va finalitzar, realitzara una sèrie d'obres d'acondicionament de l'entorn. López va recordar que “s'ha treballat en el desviament de les aigües perquè no entre en els edificis confrontants, preparant els imbornals. A més es millorarà la il•luminació de la plaça, amb nous fanals”. Ara, s'estan plantant les espècies arbòries que contribuiran a donar ombra a la plaça, mentre s'espera que arriben “en breu” els gronxadors que alegraran als més menuts del barri.

El president de la Diputació de Castelló, Javier  Moliner, va posar la primera pedra del futur parc comarcal de bombers, una obra que finança la Diputació de Castelló. “Es tracta de millorar les deficiències que té l'actual”, va afirmar.La inversió realitzada serà de 1,7 milions d'euros i Moliner va assenyalar que “espere que abans de finals d'any l’obra estiga finalitzada”. El parc acollirà a un total de 53 professionals i entre els avantatges que tindrà sobre l'actual, el president de la Diputació va destacar la seua conectividad amb les 14 poblacions a les quals ha d'atendre. “Els principals nuclis de població quedaran a a menys de 10 minuts i la resta de poblacions, a 17 minuts del nou parc”, que se situarà al costat de la AP7 i la futura N340.Marcelino Domingo, alcalde de Benicarló, manifestava la seua satisfacció per l’inici de les obres, tan importants per a la ciutat.  El nou centre operatiu se situa al costat de la carretera CV-135 i el polígon industrial El Collet. La instal•lació ocupa aproximadament uns 8.000 metres quadrats i albergarà deu cotxeres. El consistori benicarlando ha completat la urbanització de la zona en la qual s'alçarà la infraestructura i habilitat un accés per a l'entrada de vehicles al parc.Per la seua banda el diputat delegat del Consorci de Bombers, Luis Rubio, ha destacat “la importància d'una infraestructura logística que ens va a permetre donar una major cobertura a tota la zona nord de la província. Estem parlant d'un parc comarcal que no solament va a beneficiar als veïns de Benicarló, Vinaròs o Peníscola, sinó a tot un àrea geogràfica d'una enorme importància operativa”.

El diumenge, 22 de gener els Presidents i la Dama de la Confraria, Núria Vidal, van fer lliurament del cavallet de la Rifa de Sant Antoni, a la Senyora Soledad Montañés Sales, que amb la butlleta amb el numero 1.500 va ser l'agraciada. Durant els propers dies es farà també lliurament de la cistella, del número 4.577, que encara està exposada a la botiga d'Electro Hiper Europa. I encara està per aparèixer la butlleta premiada amb el porquet, amb el numero 3.370 i recordem que el numero reserva és el 1.256. Aprofitem per felicitar a la ciutat de Benicarló, per la seua extraordinària participació i mostrem el nostre agraïment a totes aquelles persones i entitats que ho possibiliten. Visca el Pare Sant Anton

LA CARXOFA BENICARLANDA, LES COQUES I L’ESTACIÓ NÀUTICA A FITURBenicarló va estar present un any més a Fitur. La gastronomia de la ciutat va ser un dels plats forts en les dues jornades principals del certamen, gràcies al repartiment de coquetes de Sant Antoni i la demostració de cuina amb carxofes de Benicarló que es va realitzar en lal TDT. La delegació benicarlanda va estar composta per l’alcalde de la ciutat, Marcelino Domingo, la regidora de Turisme, María Ortiz y la de Cultura, Nieves Eugenio. D’altra part, l'Associació Espanyola d'Estacions Nàutiques (AEEN), en col•laboració amb la Secretària General de Turisme i Turespaña, han atorgat a Benicarló i Peníscola la Bandera a l'excel•lència que certifica a la unitat d'ambdues poblacions com Destinació Estació Nàutica. Aquest reconeixement avala a la destinació conjunta com zona que mira al mar i disposa de productes i atractius per al turista nàutic i esportiu marítim. En concret, la Bandera es va concedir als Ajuntaments de Benicarló i de Peníscola i va ser arreplegada, en el marc de la Fira Internacional de Turisme de Madrid per Rafael Suescun, President del Patronat Municipal de Turisme de Peníscola i María Ortiz, regidora de Turisme de l'Ajuntament de Benicarló, acompanyats per Francisco Rivera, president de l'Estació Nàutica Benicarló-Peníscola. La AEEN atorga les seues Banderes a les administracions locals que han destacat pel seu suport a una xarxa que engloba a més de 1.600 empreses de 24 Estacions Nàutiques en diferents comunitats autònomes.

 

 

L'ALCALDE RESPON A LA POLÈMICA DELS RESTAURADORSL'alcalde de Benicarló, Marcelino Domingo, va recordar que l'ajuntament de la ciutat sí subvenciona als restauradors durant la Festa de la Carxofa. Ho va fer per eixir al pas de les acusacions dels restauradores del municipi, que la passada setmana van lamentar en boca del seu president la falta de suport oficial. “Se'ls dóna 50 quilos de carxofes perquè puguen realitzar la Demostració Gastronòmica” que té lloc diumenge que ve “i, a més, se'ls paga 700 euros a cada restaurant per eixir i oferir els seus menús”, va assenyalar Domingo. A aqueixa despesa cal afegir “totes les hores extres que fa la brigada d'obres muntant i desmuntant, una cosa que també ens costa diners a nosaltres”, va recordar. L'alcalde eixia així al pas de les queixes dels restauradors pel que fa a l'organització de la Festa de la carxofa d'enguany, que es va presentar en una tumultuosa roda de premsa on els restauradors van expressar les seues queixes pel rumb que estan prenent els festejos.D'altra banda, ahir es va saber que la tradicional Missa Major amb la qual s'iniciaven els actes del diumenge no se celebrarà. Les organitzacions agràries han manifestat el seu disgust per la decisió de l'edil d'Agricultura, Eduardo Arín “que ens ha deixat sense un acte que a nosaltres ens servia per a fer les ofrenes del mar i complir amb la nostra tradició”. Pel que sembla, l'horari de finalització de la Missa Major i la inauguració de la Demostració Gastronòmica, provocaven que els restauradores no pogueren atendre els seus negocis particulars correctament, en una jornada en la qual comencen les jornades gastronòmiques en els locals de la ciutat i les previsions d'assistència se solen desbordar. Tampoc el comportament de qui rebrà la Carxofa d’Or, màxim guardó de la festa, és del grat del poble. Així, Internet arreplega en diverses xarxes socials i webs el disgust dels benicarlandos, que han vist com des que va ser designat amb el premi, el cuiner Sergio Fernández ha preparat dos plats amb carxofes en el seu programa televisiu ‘Saber cuinar’. En cap dels dos casos, per a disgust dels benicarlandos, va nomenar les carxofes de Benicarló. El regidor d'Agricultura, Eduardo Arín, va assegurar que “perquè no eren boniques les que va traure per la tele i per això no ho va dir, però jo ja he donat ordre que li envien i cuinarà un bon plat”.L'homenatge d'enguany, finalment, tampoc ha satisfet les expectatives dels benicarlandos, ja que és un guardó que tradicionalment es quedava en la població per a premiar a alguna família llauradora. Enguany, no obstant això, s'atorgarà a Mercabarna “perquè en realitat és com un homenatge a tots els agricultors, allí és on es comercialitza a gran escala la carxofa” i des d'on es va donar a conèixer a tots els mercats. Per a concloure, l'edil va contestar a les crítiques de l'oposició, qui van assegurar que l'organització de la festa no es debat en el Consell Agrari com sempre s'ha fet, sinó que és una decisió de l'edil. “El dia abans de presentar els actes a la premsa vaig reunir al consell i els vaig informar de totes les activitats organitzades, i ningú es va queixar”, va assegurar l'edil.

 

EL PINXO GUANYADOR DE LES JORNADES GASTRONÒMIQUES DEL PINXO, OBRA D'HÉCTOR ROCA, DE LA TAPERIA L'AMBIGÚ

 

 

María Ortiz, regidora de Comerç de Benicarló, va assegurar que les afirmacions fetes pel president de la Plataforma de venedors del mercat ambulant no són certes. A més, va acusar a José Carmona de “coaccionar a la resta de venedors. Al departament de Comerç ve gent tots els dies per a explicar que els està coaccionant, jo li demano que deixe treballar a la gent”. Ortiz va detallar que la renovació de llicències “es realitza tots els anys, des de 2004 que es va aprovar l'actual ordenança”. Enguany es va iniciar el procés en el mes de novembre, com resa la carta que se'ls va remetre als venedors. “El 89% dels venedors va enviar la documentació requerida dins del termini i en la forma escaient. Als 12 que no ho van fer se'ls va denegar la renovació”, va detallar Cinta Pellicer, tècnica de l'àrea. Malgrat això, se'ls va donar un termini per a resoldre el problema i d'aquest termini va resultar la denegació definitiva “per impagaments de la taxa municipal, perquè es van donar de baixa en la Seguretat Social mentre tenien la llicència o per no haver presentat la documentació dins del període”. Així les coses han quedat 98 titulars de llocs de venda legalitzats per al present exercici, una xifra que s'allunya dels 75 llocs que s'havia marcat com objectiu la regidoria per a fer factible el trasllat del mercat a la plaça de la Constitució, per la falta d'espai.Ortiz no obstant això nega que el canvi d'ubicació siga real i es vaja a produir en els pròxims dies. “Ara que ja t7enim el nombre real de venedors que es quedaran, ens tornarem a reunir i tornarem a estudiar la proposta, que està avalada pel consell municipal de Comerç i la Policia Local”, va anunciar Ortiz. L'edil no va voler desvetlar més aspectes del futur del mercat de venda ambulant i es va remetre que “nosaltres complim l'ordenança i la fem complir, encara que ens podem equivocar com éssers humans que som”. Ortiz va tancar la seua intervenció recordant que “en aquest ajuntament sempre hem tingut les portes obertes per a tots i per a solucionar els problemes de la gent”....Més info La Veu en paper

Els experts asseguren que del garrofer s'utilitza tot. És com una espècie de porc, però en el món vegetal. La seua pervivència, no obstant això, està en perill per l'entrada de productes asiàtics més barats que pretenen simular les seues benèfiques propietats. En aquesta línia, la Unió de Llauradors està desenvolupant un estudi encaminat a recuperar el cultiu dels garrofers. El sindicat agrari pretén demostrar els beneficis “de la utilització d'un producte natural com és el garrofí per a la indústria alimentària”, va explicar Ramón Mampel, secretari general de l'organització agrària. Aquest ús tradicional s'estava abandonant per l'entrada d'un producte asiàtic similar. “Però els resultats no són els mateixos, en el cas dels gelats per exemple, provocava la cristal•lització del producte en el congelador, creant una teixidura que no li agradava als consumidors”, va detallar Mampel. El Maestrat és una de les zones on el cultiu ha perviscut amb més força, malgrat que València és la província amb major producció. Així, la Comunitat Valenciana compta quasi amb la meitat (47,53%) de la superfície de garrofers d'Espanya, malgrat que en els últims anys s'ha perdut la superfície conreada ja que els preus han caigut en picat i els agricultors han arrancat els arbres per a substituir-los per tarongers. Segons les dades que maneja la Unió, en 1998, havia 47.594 hectàrees de garrofers en el territori valencià mentre que en 2009 la superfície dedicada a aquest cultiu va caure fins a les 20.904 hectàrees. “Volem traure un valor afegit a la producció, perquè si no, se seguiràn arrancant i es perdràn”, va apuntar Mampel. En aquests moments el quilo de garrofes s'està pagant a 22 cèntims d'euro, “però nosaltres volem que arribe a 30 com a mínim”. Per contra, el quilo de farina de garrofí, un dels tres subproductes que s'extrauen, es paga a 25 euros el quilo, un preu del que l'agricultor no obté cap benefici. La disparitat de beneficis és el que ha fet saltar totes les alarmes ja que, malgrat que en el Maestrat l'any passat es van collir cinc milions de quilos de garrofes “l'agricultor està cada vegada més descontent”. L'estudi que desenvolupa la Unió pretén pal•liar aquestes diferències i trobar camins que permeten “trencar el monopoli que ara tenen quatre o cinc grans cadenes”, afavorint la unió dels productors de garrofes en cooperatives.