Els diputats autonòmics de Compromís, Mònica Oltra i Josep Maria Pañella, junt a representants municipals, han tingut recentment una reunió de treball amb la Confraria de Pescadors de Benicarló “ Sant Telm”, i en la qual estava present, entre altres, el Patró Major, Jose Manuel Tomás  Els pescadors van exposar  els problemes per l’actual concessió d’explotació del subministre del combustible dins del port, on es ven el combustible a un preu molt més car que en els ports de Vinaròs o Peníscola, i on l’entrada de cubes per part dels pescadors va fer que la polèmica es trasllada als tribunals....+ info La veu en paper

 

Un francès regira per les parades de peix, admirant la riquesa dels fons marins. Al seu costat, una alemanya es decanta per la frescor d'un enciam i uns tomàquets que estan demanant a crits reunir-se en un gran plat per a compondre una amanida molt ben avinguda. És una clientela que no és estranya per als venedors del Mercat Municipal de Benicarló, acostumats com estan a rebre constants visites d'estrangers que admiren la bellesa de les coloristes composicions de les parades. Ara, en plena crisi econòmica i amb les vendes caent en picat, els venedors del mercat han demanat que l'enclavament aparega en les guies com punt d'atracció turística del municipi. “És normal que vingen a visitar-nos sobretot molts estrangers, que serien més si es publicitara la nostra existència”, va reclamar Pere Baca, president de l'Associació de Venedors del Mercat. L'afluència de visitants estrangers és major sobretot els dimecres, quan se celebra als voltants el mercat ambulant de fruita i verdura. Els venedors consideren que, si el mercat apareguera en les guies turístiques, l'afluència de visitants i, per tant, de potencials compradors, seria major. I és que per a qualsevol benicarlando l'esclat de colors i olors que es viu dins del mercat és normal. Però per als turistes, sobretot els que procedeixen dels freds països europeus on les collites en el camp donen poc de si, la visita a la catedral dels productes primaris benicarlandos és tota una experiència. Quasi, com diria Enrique Iglesias, religiosa. Almenys és el que sembla al veure la cara d'alguns d'ells quan veuen de prop els rojísims pebrots contrastant amb els verds cogombres i al costat de les fresquísimes cireres, acabades de portar aquest matí des de La Salzedella. “A mi em pregunten com es diuen els peixos. Jo els ho dic en valencià, que és com els coneixem nosaltres i es pixen de riure perquè no els poden ni pronunciar”, explica Vicentica, una de les venedores de peix. “Per a ells és quasi inconcebible que ho baixen de la barca a les quatre de la vesprada i a les cinc ja estiga en el mercat, preparat per a la venda”, diu. La major part dels que s'acosten a les instal•lacions municipals, a més de tafanejar i fer-se fotos, acaben picant algun dels frescos productes que s'ofereixen. “Hi ha alguns que tenen casa ací o a Peníscola, passen llargues temporades en elles i ja són clients habituals”, assegura Gema, que regenta una parada de verdures. “Ells són més de vindre al mercat que anar a un super, potser perquè són més respectuosos amb el medi ambient i consideren que els nostres productes són de major qualitat que els que els ofereixen per ací”, afirma. La possibilitat d'aparèixer en les guies turístiques és per a ells una solució al moment que estan passant, ja que encara que “aguantem com podem el temporal de la crisi, no ens vindria malament una mica d’ajudeta per a promocionar-nos un poc més”, afirmen. Així les coses, els venedors han llançat la proposta a la regidoria de Comerç perquè comence a valorar aquesta nova eina de promoció del tradicional Mercat Municipal.

 

 

Els templaris establits a Benicarló van ser els primers a conrear els ceps de la garnacha tintorera i explotar els vins que extreien d'elles amb fins comercials. Però no va ser fins al segle XVII quan el Ví Carlón va començar a ser tingut en compte en els mercats de tot el món, arribant a el seu màxim apogeu en el segle XIX, data que la plaga de la filoxera va acabar amb les plantacions que s'havien estés ja per tota la comarca. El comerç internacional es va acabar i amb ell, la principal font d'ingressos de Benicarló. Van quedar com record els afamats tangos argentins, que encara evoquen un passat gloriós dels camps benicarlandos. Ara, en plena crisi econòmica i quan cal cercar noves idees, fins a sota les pedres, l'ajuntament de Benicarló impulsa i protegeix el projecte de recuperació de la producció del Vi Carlón. Ho farà sobre la base dels ceps que “han sobreviscut en els marges de pedra que separen els camps de secà”, va explicar Eduardo Arín, regidor d'Agricultura. Ell és un dels tres agricultors que iniciaran l'experiència de tornar a conrear-les en les seues explotacions agrícoles. Però que ningú s'enganye creient que ho fan per un sentiment romàntic. El projecte té darrere una intencionalitat de promoció econòmica que l'edil de l'àrea, Juan Manuel Urquizu, presentava a l'ajuntament de Benicarló juntament amb l'alcalde de la ciutat, Marcelino Domingo. Aquest últim explicava que “hem decidit constituir l'associació de viticultors Vaig veure en Carlón, una paosta encaminada a recuperar aquest ric patrimoni i crear una possibilitat de negoci en la ciutat”. Urquizu, per la seua banda, va detallar que només podran formar part de l'entitat “presonas físiques que tinguen plantades almenys 500 ceps d'aquesta varietat, i que demostren que part dels seus ingressos procedeixen de la seua explotació”.El selecte club, del que formen part de moment només els necessaris per a constituir l'associació, disposarà d'un comitè d'investigació, un tècnic i altre de seguiment per a garantir que es complisquen amb els objectius. L'edil de Promoció Econòmica va recordar que la ciutat va arribar a exportar grans quantitats de vi a tot el món. “En 1683 van eixir del port de Benicarló 16 milions d'ampolles”, una xifra elevada que se superarà i arribarà a la seua màxim en 1890, quan van ser exportats 17 milions de litres a tot el món. L'ajuntament de Benicarló “lidera el projecte des del punt de vista econòmic” amb l'objectiu de plantar fins a 25.000 ceps en primera instància. D'elles s'espera obtenir “un vi de qualitat, que es dirigisca a mercats sibarites”. Per a això haurien d'esperar com a mínim tres anys, que és el temps “que tarden els ceps a traure una mica de qualitat”. Les intencions del nou col•lectiu, com va detallar l'edil d'Agricultura, són “conrear els ceps com es feia antigament, plantant-les sense espatleres i sense regar-les”. Posteriorment, s'intentarà mantenir el mètode que utilitzaven els templaris per a l'elaboració del vi. La iniciativa de l'ajuntament de Benicarló arriba just en el moment que s'ha conegut que les exportacions de productes agrícoles han aconseguit superar les de vehicles. En plena crisi econòmica mundial a Espanya, i aquest primer trimestre de 2012, per primera vegada, la indústria alimentària ha pres la davantera a l'automobilística.

 Prop d'un milió d'euros val la ceràmica valenciana del segle XVIII que decora la Casa del Marquès de Benicarló. En concret, 956.164,40 euros concentrats en la seua major part en la sorprenent cuina que l'edifici conserva.

La Junta de Béns del Patrimoni Històric espanyol ha emès un informe de valoració a requeriment de l'ajuntament de Benicarló, qui manté converses amb l'actual propietari per a adquirir-lo. Marcelino Domingo, alcalde de Benicarló va desvetlar el contingut de l'informe, en el qual només es taxa la ceràmica “perquè consideren que ells no tenen capacitat per a realitzar estimacions econòmiques sobre l'edifici”. En la cuina, de 24 metres quadrats, es representen diferents escenes adaptades a l'arquitectura. El conjunt està atribuït a la producció del taller de Navarro situat en el carrer Corona de València i està datat en 1.784 com la ceràmica decorativa present en la resta de l'edifici. Així, el magne conjunt ceràmic s'ha valorat tenint en compte “la cuina, capella, soleríes i contrapetges d'escales, que consideren un unicum de gran valor i rellevància per al patrimoni espanyol”. De fet, només la cuina ja constitueix un bé singular. Tant, que un grup d'experts treballa en la petició que siga declarada Patrimoni de la Humanitat. De totes les que es van decorar en aqueixa època utilitzant panells ceràmics amb escenes de la vida quotidiana en aquest tipus d'espais, únicament dos han sobreviscut in situ a la Comunitat Valenciana. És per això que la junta de qualificació s'ha fixat especialment en aquest espai i ha valorat per escenes el conjunt, determinant per exemple que “l'escena de l'all-i-oli, composta per 27 rajoles, val 24.300 euros, el mateix que la del gat i el gos”, va llegir Domingo. La dels criats rostint un anyell està taxada en 64.800 euros, mentre que “el sòcol de l’oratori val en el seu conjunt 85.500 euros”. També entra a valorar la junta espanyola la restauració de les rajoles que componen el conjunt, deteriorat en algunes zones com els salons. Així, “calculen que el cost de restauració per rajola és entre 209 i 480 euros”. El document de valoració ha estat requerit pel consistori per a “tenir uns indicadors que ens permeten saber el que tenim entre mans i com podem negociar amb el propietari”. L'edifici, declarat BIC en el 2007, podria beneficiar-se de subvencions oficials per la qual cosa des del consistori “necessitem saber el compromís de les diferents administracions abans de donar un pas endavant” i decidir-se a realitzar la inversió. De moment “esperarem a l'informe que també hem demanat a conselleria de Cultura” per a reprendre les converses.

L'alcalde i el regidor d'Agricultura reberen els 10 alumnes de primer de Batxillerat de la ciutat bretona de Saint-Pol-de-Léon que aquests dies visiten la ciutat. L'intercanvi servirà per enfortir les relacions entre les dos ciutats, unides pel cultiu de la carxofa. La relació institucional que Benicarló i Saint-Pol-de-Léon van iniciar fa dos anys s'ha concretat amb el primer intercanvi d'estudiants entre les dos ciutats. Els alumnes de primer i segon d'ESO del col•legi La Salle van visitar el mes passat la ciutat de la Bretanya francesa i aquests dies són els alumnes francesos els que estan visitant Benicarló. L'alcalde, Marcelino Domingo, i el regidor d'Agricultura, Eduardo Arín, han rebut els estudiants i els han animat a conèixer a fons la ciutat, els seus costums i la seua gent. Per la seua banda, la professora francesa encarregada de l'intercanvi, Armelle Tanguy, ha mostrat l'agraïment pel tracte rebut.Els alumnes visitaren la ciutat, la platja, i han pogut conèixer de prop el cultiu de carxofes, la verdura que també es cultiva, a gran escala, a Saint-Pol-de-Léon. De fet, un dels objectius de l'intercanvi, a banda de conèixer l'idioma i la cultura, és potenciar les relacions entre les dos ciutats de cara a un futur agermanament. La Regidoria de Benestar Social ha posat en marxa el projecte VIAS amb l'objectiu d'incidir en les necessitats específiques dels joves i les dones immigrants i contribuir a la seua integració social. El programa compta amb la la col•laboració del Ministeri de Treball i el Fons Europeu per la Integració.

NEIX EL PROJECTE VIASMillorar les capacitats pròpies i fomentar la integració social i la participació en el dia a dia de la ciutat són els principals objectius que persegueix el projecte VIAS, un nou programa de treball amb joves i dones immigrants que està en marxa des del passat mes de març i que ha comptat amb una gran resposta de participació. De moment, s'han impartit un taller de reparacions de la llar i un altre de costura, que han comptat amb la col•laboració dels membres del Centre de Convivència per a la Gent Gran. A més, estan en funcionament diversos grups de convivència per facilitar l'aprenentatge sobre la població o per practicar l'idioma i s'ha creat un grup de treball que té com a objectiu enregistrar un programa de ràdio a l'Emissora Municipal.

Totes aquestes iniciatives es completaran durant els mesos de maig i juny amb un Curs d'informàtica, que s'organitzarà en dos grups en funció dels coneixements de cada participant, i un Curs de formació intercultural en la sexualitat, dirigit als professionals dels serveis socials de Benicarló, Vinaròs i Peníscola. El curs inclou una xarrada sobre sexualitat i cultura per als participants en el projecte VIAS. El projecte, hereu d'altres programes que s'han dut a terme en anys anteriors com Hada o Enlace, està subvencionat pel Ministeri de Treball i Immigració i cofinançat pel Fons Europeu per la Integració.

Pau Alabajos: “Encara que ens vulguen amagar, no poden fer-ho”Mentre afina les últimes cordes de la guitarra, alguns xiquets es repassen els versos d’Estellés. Falten a penes dues hores per al recital i tot marxa entre nervis i timidesa. Pau Alabajos (Torrent, 1982) sol col•laborar amb l’IES Joan Coromines. La cosa va d’instituts. Pau ha sigut permanent actiu en les revoltes de l’IES Lluís Vives. De fet, ell és qui origina el hastag de #primaveravalenciana.

P: Què es respira a València? R:Doncs pense que hi ha moltes ganes de canviar les coses, perquè hem patit 17 anys de Partit Popular asfixiant, amb molta corrupció i amb moltes retallades. Eixe polvorí que s’ha creat, amb gent sense feina, gent farta de la corrupció, gent fartíssima que allò social no estiga mai en el centre dels interessos dels seus governants, ha explotat i han decidit eixir al carrer. Jo crec que això és el germen de la #primaveravalenciana.P:Parlant de #primaveravalenciana, segons el periòdic Levante, vas ser qui va introduir el hastag. Ho vas fer en al•lusió al maig del 68?R:Sí, i a la Primavera Àrab també. S’han fet moltes analogies. En realitat no és una cosa tan elaborada, és simplement adaptar el cas valencià a la primavera de Praga, per exemple, on una sèrie de gent ix al carrer per exigir democràcia i, com que a nosaltres també ens cal anar exercitant i creixent en eixe camp, vaig pensar que era una bona analogia. Crec que va fer fortuna per això mateix, ja que es va reconèixer de seguida que nosaltres també tenim uns dèficits democràtics....+ info La Veu en paper

La consignació pressupostària per a desenvolupar el Passeig Sud de Benicarló ha desaparegut dels Pressupostos Generals de l'Estat, per a la N340 hi ha una anualitat ínfima i no hi ha partida concreta per a frenar la regressió de la Costa Nord.

Són els resultats de l'anàlisi que el grup municipal socialista ha realitzat dels comptes aprovats pel govern de Rajoy per a enguany i que deixen a Benicarló quasi sense esperances per als principals projectes que havia de desenvolupar el govern central en la ciutat. Román Sánchez, secretari local del PSPV va denunciar que “ha desaparegut la consignació per al Passeig Sud, en enguany i els anys que venen”. Xaro Miralles, portaveu del grup municipal, va recordar que el passeig es va pressupostar en 4 milions d'euros i el passat any es va consignar una anualitat per a aquest de 200.000 euros “però com l'equip de govern no ha posat a la disposició del govern central els terrenys necessaris, ho han llevat tot”....+ info La veu en paper