Amb el mes de setembre començat, el Club Natació Benicarló inicia una nova temporada tornant als entrenaments. I de nou torna a ser una temporada plena d’incerteses. Per segon any el Club Natació Benicarló es veu agreujat al no disposar d’aigua a Benicarló pel tancament de la piscina municipal, de nou el Club de Natació tenia previst desplaçar-se a Alcanar a entrenar amb totes les dificultats que implica. Si no era suficient amb això, l’episodi de pluges torrencials que ha afectat la població d’Alcanar, ha deixat inoperativa la piscina del CEM la Fanecada, impossibilitant que el Club Natació Benicarló puga iniciar els entrenaments a l’aigua, i com a conseqüència els primers entrenaments seran en sec, amb l’esperança de que els danys no siguen greus i es puga tornar prompte a l’inicialment planificat.La impossibilitat de disposar d’una instal·lació on entrenar a Benicarló ha fet que la situació del Club Natació Benicarló cada vegada siga més complicada tant esportivament com econòmicament. Les baixes produïdes la temporada passada i l’actual, i les despeses de la piscina i desplaçament dels nadadors assumides pel Club Natació Benicarló, tot i les promeses realitzades la temporada passada de que aquestes serien sufragades per l’Ajuntament. Fan que cada mes es tinguen que afrontar pèrdues posant en perill la supervivència del Club en un futur. El Club Natació Benicarló continuarà endavant i lluitant fins on podrà i serà només gràcies a l’esforç de nedadors, entrenadors i socis, esperant que aquesta situació tant injusta i difícil acabe d’una vegada per totes. Peu de foto: El Club Natació Benicarló al 2019. Després del tancament de la piscina municipal per part de l'ajuntament amb prou feines arriba a una tercera part. Tenim responsables?

LA VEU DE BENICARLÓ | NÚM. 1298 | 3 DE SETEMBRE DE 2021

És dimecres de matí. És San Fermín. Tot i la pandèmia, lo cos em diu que són les set i he de posar la tele per mirar l’entrada dels bous. Clic. La primera: canal 24 horas. No fan bous. Un senyor amb posat circumspecte recorda que ja falta menys, que l’any que ve tornarem a sentir parlar el pastor Javier Reta, coneixerem nous corredors i ens podrem emocionar veient aquells bojos que agarren la corba d’Estafeta per la part esquerra. En fi, no hi ha encierro. Sona el telèfon. L’amo em diu que sabia que estava despert perquè soc tan imbècil que no me n’he assabentat que s’havien suspés les festes de Pamplona. Idiota, sabia que et trobaria despert! Mira, que açò s’ha de maquetar avui i abans de migdia vull una plana plena. Recordo el paper de la paperina de xurros oliosa on una nit de bufa vaig signar un contracte de per vida i m’estimo més no discutir, però: escolte, que no podria ser per a demà de matí?, és que esta nit fan l’assemblea de socis i segur que en passarà alguna de grossa. Resposta contundent: no. Clic.

Ara mateix, per tant, ja es deu saber si el Benicarló té junta directiva o no i si la té, si jugarem a preferent o a primera regional. Confio, m’agradaria, que no haguérem fet cap quadro a la reunió, però em temo que donada l’efusivitat a l’hora d’explicar-se d’alguns dels segurs assistents serà molt difícil que s’aconseguisca un clima de concòrdia i respecte. El nom de la nostra entitat ha aparegut en un llistat proporcionat per l’AFE de clubs que a hores d’ara deuen diners a exfutbolistes, Hisenda i la Seguretat Social. A mi em cau la cara de vergonya que ens passen aquestes coses, però Déu mo’n guard de criticar ningú. Han sigut, segur, els imponderables: la falta de públic al camp per la pandèmia, l’escarransit nombre de socis que som, les empreses patrocinadores que també estan patint lo seu, la pilota que no va acabar d’entrar en els moments que feia més falta que entrara, el poc compromís d’alguns jugadors a l’hora de jugar que no de cobrar, la manca de connexió entre l’afició i un equip en què en la majoria de partits no jugava de titular ni un sol xicot del poble... Açò però havia de passar i ho sabíem tots. Tots. Sacar y no meter se echa la casa a perder. José Antonio Gellida s’ha gratat la butxaca i suposo que era conscient del que podia (seguríssim) succeir. Si enguany haguera sortit bé, és molt possible que l’any que ve o l’altre o l’altre com a molt estirar la caiguda s’haguera acabat produint. Hem tingut exemples ben propers. Lo Sogorb va jugar a tercera i va desaparéixer, lo Vinaròs va fer el mateix i va acabar arrossegant-se per segona regional i perdent contra el nostre filial. Ara som nosaltres els qui hem de fer aquesta penitència i confiar que, coma mínim, no desaparega l’entitat. Tampoc no passaria res, lo sol tornaria a sortir cada dia i tots dormiríem amb la mateixa intensitat. I els que no sabem on pondre els diumenges de tarde ens ho passaríem igual de bé anant a vore els xiquets del futbol base. Per tant, calma, molta calma.

Els rumors, antesala de la notícia que diria el mestre Palanques, van que volen per les xarxes socials . Abans, lo mateix mestre en deia «mentideros deportivos». Diuen (no, no sé qui), que Ramon Llopis, l’entrenador arquitecte de barraques amb qui vam aconseguir l’ascens, se n’ha anat al Soneja i està temptant alguns dels jugadors que va tindre a la plantilla ací; és més ja he sentit dir que Elian (que va fer de capità l’última temporada) ja es passeja per aquell poblet. També he sabut que Guillem, Pablo Traver i Éric se’n van al Vinaròs acompanyant l’assessor i secretari tècnic del Benicarló. Vaig a comptar, a vore: Gonzalo Abril, un; Aguayo, dos; Francesc Re, tres; Alexandre Rodríguez, quatre; Jordi Adell, cinc; i si hi afegim aquests tres, parlem de vuit jugadors formats a les categories inferiors del futbol benicarlando. No hay más preguntas, señorita.

Au, me’n torno al llit.

LA VEU DE BENICARLÓ | NÚM. 1291 | 9 DE JULIOL DE 2021

23 HANDBOL SANT JOAN: Gomis, Toledo (4), Berenguer, Reaza (1), Senabre, Trujillo (2), Javi Ripoll, Alex Ripoll, Sampedro (4), Valero (4), Pérez (5), Pedregal, Ramírez, García (3) i Payá.

28 HANDBOL BENICARLO: Javier Jiménez, Rubén Vicente (3), Marcos Dadone (5), Roberto Giménez (6), Víctor Robles (2), Sorin Teodor, Josep Febrer, Adrián (Castillo (4), Pablo Soriano (4), Angel Mateo (1), Antonio Fariñas, Alex Pérez, Adrià Espiell (1), Adrián Popa, Iván Aranda i Ignacio Fornos.ÀRBITRES: García Jiménez i Daniel Toma, col·legi valencià.INCIDÈNCIES: Partit disputat al Poliesportiu Municipal de Sant Joan. Al final del partit l'afició benicarlanda i l'equip van celebrar l'ascens en gran.PARCIALS 5 MINUTS: 2-1, 3-5, 6-5, 7-7, 8-9, 11-10 (descans), 14-13, 15-17, 17-18, 20-20, 23-25 i 23-28 (final).

Ascendir de categoria sempre és difícil i més quan la fase se celebra lluny de casa, que impedeix l'assistència de més aficionats, però els 50 que han estat en terres alacantines, durant aquests tres dies, es mereixen l'aplaudiment de tota la ciutat, ja que no han parat de fer costat als seus, sobretot quan el rival jugava a casa i saltava a la pista com a favorit.La victòria l'ha aconseguida l'equip que entrena David Escura, gràcies a una defensa que ha estat superior, crec quetot i el cansament de jugar tres partits en 48 hores, l'ordre defensiu no baixà de rendiment. El partit ha estat molt igualat al llarg dels 60 minuts, amb una primera part on les defenses van estar molt encertades, d'ací el 11-10 en l'electrònic al descans. En la represa la tònica del partit ha variat poc, però en els últims deu minuts, després del 20-20, els benicarlandos a més de deixar amb només 3 gols en deu minuts al Sant Joan, també han estat més precisos en atac.Felicitats a tots els que han fet possible que, després de molts anys, l'equip torne a jugar en categoria nacional.

 LA VEU DE BENICARLÓ | NÚM. 1288 | 18 DE JUNY DE 2021