Ja s’ha convertit en un fet recorrent, quasi com un ritual, que una de les primeres coses que fa un nou govern és plantejar canvis suposadament importants en el sistema educatiu. Com un etern retorn, després de declarar –com tothom- que el sistema educatiu és una peça clau de la nostra societat i que per garantir-ne un bon funcionament cal estabilitat i deixar que els professionals del ram facin bé la seva feina, quan la gent del PP ha arribat a controlar amb majoria rotunda el govern central ha anunciat, com sempre, canvis suposadament importants en el sistema educatiu –i, evidentment, sense comptar amb el criteri dels professionals del ram, és clar, com sempre.
No acabo d’entendre quin és el mecanisme mental –el polític és ben evident- que empeny irrefrenablement a anunciar canvis espectaculars que, sempre suposadament i molt teòricament, hauran de representar un salt qualitatiu en el nostre més que emmalaltit sistema educatiu. De vegades penso que en la poltrona de ministre d’educació hi ha una molla –potser algú els hi ha posat una xinxeta, tot seguint l’estil clàssic de gamberradeta escolar de mal gust-que els fa saltar i els empeny a l’anunci de canvis importants que, molt probablement, canviaran moltes coses sense canviar res de substancial –perquè, ben mirat, ¿hi ha algun alt responsable polític que tingui interès en analitzar i afrontar amb rigor els problemes reals del nostre ssistema educatiu?Està clar que la voluntat propagandística és evident, però hi ha una voluntat real de parlar d’allò que cal millorar?
...
+ info la veu en paper