Ja són una dotzena, les vegades que la Penya Setrill organitza la marxa  de Benicarló a Morella caminant. El passat cap de setmana, 18 i 19 d’abril, quasi un centenar de persones, entre caminants i organitzadors, va completar el recorregut, ja tradicional entre els dos pobles.

De bon matí, al Convent de Sant Francesc, es va cantar la cançó que serveix d’eixida per als caminants. Després de molts preparatius per part de l’organització, i amb un dia radiant, els caminants enfilen la directa cap a Cervera, on es farà la primera parada per esmorzar. Entre les oliveres, els garrofers, la Rambla i l’asfalt, s’arriba a Xert, poble que servirà per a dormir i descansar.  Allí són les festes de Sant Marc i fan bous al carrer, i a l’endemà, tots els que volen i poden, pugen a l’Ermita de Sant Marc, com mana la tradició.

El dissabte, acaba amb un bon sopar i un llit a l’ alberg de Xert. El diumenge pel matí, es fa cap a la Plaça Vella de Xert, on després de les fotos amb els cartells dels patrocinadors de la nostra Marxa, ens anirem a buscar les vistes de les Moles de Xert. Moltes gràcies, des d’aquestes línies als patrocinadors de la caminada, que encara que en temps difícils, segueixen recolzant aquesta iniciativa.

Enguany no hem vist moltes cabres hispàniques, que mimetitzades amb les roques, sempre atrauen les nostres mirades i són motiu de conversa entre els caminants. El que si s’observa, és que la muntanya està molt neta, i que les últimes aigües han alimentat i nodrit el territori. El dia acompanya, i és fantàstic gaudir d’aquests paisatges amb el sol i l’aire que els envolta. La pujada al Turmell sempre és dura, però amb bona companyia, es porta millor.

Quan les cames comencen a fallar, ens trobem amb “un dels millors restaurants del món”, els membres de l’organització han preparat un “guisote” de “mandonguilles, sèpia i carxofes”, vi, cafè, fruits secs, pastes,.... al mig de la muntanya, prop de l’ Ermita de Santa Àgueda. És genial !!!

L’arribada a Morella imposa, i les últimes escales no s’acaben mai, però en arribar al Portal de Sant Mateu esclata l’alegria, on els membres de l’organització esperen amb les seues càmeres de fotos, somriures i aplaudiments i allí, els caminants, veuen recompensats els seus esforços. Les persones que per primera vegada han fet la marxa, les persones que la fan de quan en quan, i també els que la fan sempre... per a tots, la sensació d’ aconseguir una cosa amb esforç sempre és satisfactori.