Una barra lliure de festes.

No és d’estranyar que cada vegada que tanquem un cicle de Festes d’Agost les nostres autoritats sempre acaben dient que han esta les que menys incidents han tingut dels últims anys. Enguany no ha estat una excepció i, en paraules del regidor Marzal “el dispositiu de seguretat ha funcionat perfectament. La comissió de festes ho tenia tot preparat, amb encarregats de cadascun dels actes”. I així va destacar que “han estat unes festes molt participatives”.

Òbviament no ha estat tot del color de rosa, sobretot pel fet d’haver enxampat la Policia Autonòmica dos barres de venda de begudes, en el recinte portuari durant la celebració dels bous, que estaven il•legalment. I no parlem del fet que enxampen també als responsables de la barra del bar del recinte dels concerts amb treballadors sense complir tots els requisits legals en la seua contractació.

Esta clar que la resta de qüestions com la brutícia al voltant del recinte de les penyes, el desgavell alcohòlic intrínsec que aquestes porten, la poca puntualitat d’alguns actes o el seu solapament que feia que no pogueren ser gaudits per tots, o el xicotet detall de no veure el programa de festes menut també en valencià... són, com comentàvem, anècdotes festeres tradicionalment conegudes.

De tota manera, encara i la xicoteta crítica constructiva, cal felicitar la Comissió de Festes pel seu esforç, tot i les seus limitacions pressupostàries, al portar endavant aquestes festes del 2014. Enhorabona!

 

Conservatori a la carta

Està clar que el Conservatori de la nostra ciutat té la qualitat que té, sobretot, per les ganes que fica el seu professorat a l’hora de gestionar-lo, tant econòmicament com educativament. Això ha portat a una curiosa iniciativa de pares i alumnes, articulada a través de Change.org, perquè l’ajuntament contracte pel curs que ha de començar uns professors que ja hi estaven el curs passat i que, segons alumnes i pares, havien treballat molt bé i eren del grat de tothom.

El problema sorgeix quan el nostre a juntament vol contractar el professorat a partir d’una borsa externa on aquests no hi són. Està clar que la veu de pares i alumnes ha de ser tinguda en compte però, òbviament, la legalitat és la que ha de marcar aquest tipus de contractació. No pot ser d’altra manera. Però arribat aquest punt, tal volta, pares, alumnes i Ampa, s’haurien de preguntar perquè passa açò. I ací sorgeix el problema endèmic del nostre Conservatori quan arriba el setembre sense el professorat contractat pel fet de tenir alguns d’ells contractes excessivament ajustat en el temps perquè així l’ajuntament s’estalvia diners.

Cada part mirà el seu sarró segons el seu interés, lícit sens dubte. Ara, si volem qualitat, és una obvietat que la precarietat laboral no ajuda en res, tot el contrari que l’estabilitat professional que l’acaba incentivant.

Tal volta per ací és per on caldria que pares, alumnes, i Ampa enfocaren la qüestió per deixar l’ajuntament sense arguments en aquest tipus de contractació que es contrària a la qualitat.