No hi ha millor època de l’any per a mi que aquesta. Sense cap mena de dubte. Sense discussió. És un goig enorme arribar al poble amb lo tren i baixar a peu fins a casa, gaudint de l’únic i irrepetible ambient faller que es respira a partir del dissabte del ninot. M’omple de vida constatar com els nostres carrers són tallats a la circulació pels fallers, amos i senyors del nostre poble. El primer orgasme l’experimento en veure com tot s’omple de carpes de color blanc al bell mig dels carrers. Les carpes blanques em posen molt, m’exciten. Les observo detingudament, amb detall. Miro com any rere any són perforats els nostres carrers per aquells enormes tacs que fan que queden fixades al terra. Forats i més forats que després queden a la nostra via pública com a testimonis d’aquesta gran festa. Imagino els dinars, sopars i balls dels quals seran protagonistes aquests grans ingenis de la tecnologia. Imagino les cançons que sonaran dins, les quantitats de menjar que es serviran, els diners que ingressarà la falla, les ingents quantitats de begudes espirituoses que es serviran per a gaudi i diversió del personal. Ooooh!! Vaig a voltar-los tots sense deixar-me’n cap. Com m’agraden aquestes carpes! Enormes tendes de felicitat i il·lusió per a tot el món. M’agrada olorar-les, tocar-les, sentir-les, palpar-les, fregar el meu cos per la seua superfície, ensumar la seua essència festera i fallera tot arribant a un nou orgasme. Què hi ha millor al món que una carpa que barra el pas de la circulació? Quin immens poder tenen les carpes! Poden aturar, col·lapsar i bloquejar el trànsit de tot un poble al llarg del temps sense que ningú no es queixe i sense que les autoritzats siguen capaces de frenar la seua immensa força. Ai les carpes! Grans objectes dotats d’un poder immens que ve directament d’una força encara més gran: les falles.

...

+info La Veu en paper