Encara intentem digerir l'estrambòtic projecte de l'ajuntament de Benicarló de recuperació de la producció del Ví Carló. De moment només coneixem les ingents quantitats d'inversió de diners públics que s'aporten a la idea, que beneficiarà només, evidentment, als productors. La romàntica i rocambolesca idea s'ha deixat seduir per cervells d'importació per a tirar endavant. Així que fins i tot la inversió inicial, no repercutirà en la butxaca d'un benicarlando. Però mira tu per on un investigador local va rebre com regal un arbre ja desaparegut de les nostres terres, que gràcies a la inversió pública s'està intentant recuperar en uns vivers propietat del consell. Sabem que l'humil Naronger poblava els nostres camps en l'època que érem un dels centres del cristianisme, gràcies a que el Papa Luna va triar Peníscola per a desenvolupar el seu pontificat. I ací la carambola del destí.

La setmana de la dimissió del pontífex que porta el seu mateix nom i al que Peníscola va demanar que es rectificara la numeració perquè no contemplava el regnat del papa Luna, coneixem del projecte de recuperació d'aquest avantpassat de les nostres estimades taronges, la citrus médica. La reconstrucció del nostre paisatge i el nostre entorn és també una forma de recerca de les nostres arrels. La lloable iniciativa compta amb el suport de Benihort, que inverteix per a intentar introduir de nou aquest cultiu que encara es conserva en algunes zones d'Itàlia. Gràcies a ells recuperarem un dels sabors més celebrats pels nostres avantpassats: el del poncem o naronger. I amb ell no tindrem competència per a comercialitzar la llarga llista de productes alimenticis que es poden elaborar. Amb el Ví Carlón hauríem de competir amb milers de DO que ens porten centenars d'anys d'investigació.

Així que només cal posar en la balança ambdós projectes per a saber quin, a priori, eixirà guanyant.

 

 

TORNA A LA PORTADA DEL NÚMERO 871