EDITORIAL 1018 | De l'ètica eclesiàstica als tribunals Imprimeix Correu electrònic
Escrit per La Veu de Benicarló   

El mes de novembre passat saltava la notícia que el bisbat es volia quedar el nostre campanar. Bé, ara per ara, no només ho volia, ho ha fet, a l'immatricular-se'l al seu nom. La resposta del consistori, òbviament, no es va fer esperar: en el cas de no retornar-lo aniríem als tribunals. Doncs la cosa sembla estar més que cantada. Els tribunals tindran l'última paraula atés que, segons indica l'alcaldessa, el bisbat no s'atén a raons, " no anem a negociar res. És més, no anem ni a tornar-nos a asseure per a mantenir una nova reunió”.

I així sembla que ha acabat la cosa pel fet que l'ajuntament, segons la pròpia alcaldessa, no pot signar cap acord tenint en compte que el que hi ha pel mig és una titularitat pública. Certament la llei hipotecaria que va aprovar el govern d'Aznar en favor del clero, i que es va derogar el passat juny, per la qual podien fer de fedataris públics i, sense cost, ha ficat damunt la taula la caritat divina que impregna els actes del clergat. Actes pels quals, mitjançant una escletxa legal, es fica al seu nom totes les propietats hagudes i per haver, al més pur estil feudal.

 

Com vam dir quan va sorgir aquest tema, per què vol l'església ser propietària d'un bé que només porta despeses i problemes? Una pregunta a la qual, ni abans, ni ara, tenim resposta. Tal volta amb l'intercessió divina...

< TORNA A LA PORTADA DEL NÚMERO 1018