EDITORIAL 997 | LA VEU, una meravellosa anomalia Imprimeix Correu electrònic
Escrit per Àlex Gozalbo   

Abans d’assistir a la meua primera classe a la Facultat de Comunicació, vaig batejar-me periodísticament a LA VEU DE BENICARLÓ. Recordo l’entusiasme de la presentació del projecte a la sala d’actes de La Caixa Rural i, sobretot, les reunions prèvies al primer exemplar, que va arribar als quioscos el 18 d’agost de 1995, ara fa 20 anys. Eren animades converses sobre quin model de mitjà de comunicació necessitava el nostre poble. Teníem més propostes que pàgines i això ens va obligar a allargar uns debats que, acompanyats de granissats i cafès, acostumaven a convertir-se en apassionades tertúlies sobre la nostra població.

Un dels trets diferencials de la publicació, la llengua, ni tan sols va ser debatut, ja que tots vam donar per fet des d’un primer moment que el mitjà de comunicació que ens agradaria consumir havia d’estar escrit en l’idioma que tots parlàvem a casa. Aquesta normalitat ha estat una de les senyes d’identitat d’un projecte gens artificial que mai ha estat vist com un negoci. L’únic objectiu econòmic era poder pagar la impremta del següent exemplar.

La publicació, això és cert, ha estat més llegida que comprada, però ha aconseguit fidelitzar un grup de benicarlandos que relacionen l’arribada del cap de setmana amb la lectura de la revista. La gent se sent de LA VEU i aquest sentiment de pertinença no té preu. El mitjà de comunicació s’ha fet un espai en un imaginari emocional en què també hi ha carxofes torrades o pals de polo amb premi.

Durant uns anys en què polítics de tots els colors no han estat a l’altura dels seus veïns, LA VEU ha servit per potenciar l’autoestima dels benicarlandos. Tot i ser crítica, la publicació ha volgut ser optimista i ha posat l’accent en la gent emprenedora. Tenim bons investigadors, escriptors, músics o esportistes locals, però massa sovint són més reconeguts a fora que a casa.

Nosaltres som de celebrar i mantenir un mitjà de comunicació a Benicarló durant 20 anys és una eternitat. Ens ha costat molt, però estem orgullosos de la feina feta. Tot i les dificultats, ens n’hem sortit. L’equip humà que ha fet possible aquest miracle comunicatiu, aquesta meravellosa anomalia, és increïble i encara no ha perdut l’entusiasme. A tres setmanes d’arribar a l’exemplar número 1.000, ens queden moltes coses per explicar. Ens ajudes?