FRONTERES 994 | Poetes d’estiu (i 3). Jaime Gil de Biedma Imprimeix Correu electrònic
Escrit per Joan Heras   

Jaime Gil de Biedma (Barcelona, 1929-1990)  és una de les veus poètiques essencials de la literatura espanyola de la segona meitat del s. XX. Amic de Gabriel Ferrater, companys de viatge pels camins tortuosos i bellíssims de la poesia,Gil de Biedma també fa del temps -de l’inexorable pas del temps- l’esquelet vertebrador d’una poesia que es vol arrelada en l’experiència, en l’experiència estrictament personal o en la vivència  col•lectiva en un temps que, per dir-ho suau, era terriblement gris. I també com el seu amic i company de viatge, l’obra poètica de Gil de Biedma –l’editada en vida amb els afegits pòstums- s’aplega en un volum força prim però que ens regala versos d’una intensitat sorprenent, commovedora, a voltes amarga però sempre plena de vida. El títol del recull ja és tota una declaració: Las personas del verbo. Des del jo, des del tu –amor, amic, pares, desconegut- o des del nosaltres –aquest nosaltres que teixim amistat- la poesia busca amb les paraules –amb el verb que ens defineix com  a espècie que tenim la capacitat i la necessitat de pensar i de parlar- retenir, assaborir, resseguir suament aquellsinstants passats –o presents però que  de seguida seran engolits pel temps- i que ens defineixen, que expliquen allò que som ara en tota la seva complexitat i diversitat. Les idees de l’existencialisme bateguen en el fons i en la forma  dels  versos d’un home que viu amb força -tristesa, decepció, ràbia potser però també amb l’alegria de poder-ho viure- la pròpia decadència, l’inexorable allunyament d’una joventut més o menys mítica però en realitat poc idealitzada.

El temps, doncs, és qui sentencia allò que som. El record, és clar, pren en aquest context poètic una força especial: el record dels espais de la infantesa  i de la distància que pots portem en el nostre viure quotidià, el record de postal d’una nit d’amor a París, el record reconstruït d’haver passejat ja per Montjuïc dins la panxa de la mare aquella primavera del 1929, el record d’haver estat –com a jove d’una generació que havia de sortir de les cendres- una gran esperança que probablement no van saber fer realitat. Uns records –una sentència del temps- que es fan més amargs o tendres quan s’apropen a l’aquí i l’ara. Potser seria bo que cadascú de nosaltres, ara i  aquí, fes com Gil de Biedma en el seu poema  En el nombre de hoy  una sincera declaració d’allò que som, d’allò que és per a nosaltres important.

Com sempre, triar algun poema a manera de petita degustació és difícil. Però he decidit reproduir aquí un sol poema perquè és una mica llarg però és senzillament impressionant. Algú pot explicar millor què és l’amistat?

 

Amistad a lo largo

Pasan lentos los días

y muchas veces estuvimos solos.

Pero luego hay momentos felices

para dejarse ser en amistad.

Mirad:

somos nosotros.

 

Un destino condujo diestramente

las horas, y brotó la compañía.

Llegaban las noches. Al amor de ellas

nosotros encendíamos palabras,

las palabras que luego abandonamos

para subir a más

empezamos a ser los compañeros

que se conocen

por encima de la voz o de la seña.

 

Ahora sí. Pueden alzarse

las gentiles palabras

--esas que ya no dicen cosas--,

flotar ligeramente sobre el aire;

porque estamos nosotros enzarzados

en mundo, sarmentosos

de historia acumulada,

y está la compañía que formamos plena,

frondosa de presencias.

Detrás de cada uno

vela su casa, el campo, la distancia.

 

Pero callad.

Quiero deciros algo.

Sólo quiero deciros que estamos todos juntos.

A veces, al hablar, alguno olvida

su brazo sobre el mío,

y yo aunque esté callado doy las gracias,

porque hay paz en los cuerpos y en nosotros.

Quiero deciros cómo todos trajimos

nuestras vidas aquí, para contarlas.

Largamente, los unos a los otros

en el rincón hablamos, tantos meses!

que no sabemos bien, y en el recuerdo

el júbilo es igual a la tristeza.

Para nosotros el dolor es tierno.

 

Ay el tiempo! Ya todo se comprende.

<TORNA A LA PORTADA DEL NÚMERO 994