Senyora directora de La Veu de Benicarló: Tota la meua vida he estat un ateu convençut i conseqüent amb les meues idees i pensaments però ara, de cara a la vellesa m'ho estic repensant. M'estic plantejant si no hauré estat equivocat tota la meua vida. Aquestes cabòries meues no són perquè veig la mort cada vegada més prop, no, són per unes evidències clares i manifestes.

Com l'Esperit Sant protegeix als seus seguidors. Com es preocupa dels creients, dels que tenen fe en ell.

I la cosa està molt clara. Mireu sinó l'escola dels hermanos. Aquesta escola dona per una part a un carreró, per l'altre costat a un carrer ben important i per a rematar la jugada, cap al SE, a una de les places més importants del poble, ara la més important.

Vist açò el meu cap pensa: com ha il•luminat l'Esperit Sant als nostres polítics perquè una escola religiosa quede tan ben situada al centre del poble? Recordem que fa 50 anys no estava així (ja he dit que soc prou vell).

Si mirem un poc més cap avall tenim el Marqués. Dona a tres carrers com donava fa cinquanta anys. A la banda de baix antigament era més bé un carreró: el carreró de la Serra, ara avinguda de Iecla. Poc ha canviat.

El Catalan fa uns quaranta anys donava per una part al carrer Puig de la Nau i per darrera a unes sènies. Ara dona al mateix carrer, per davant, però per darrera han fet pisos amb finestres que donen al pati cosa que no és massa normal. És a dir que els nostres polítics, no il•luminats pel Sant Esperit, han donant a qui siga uns metres de pati. I a més, han consentit que la caseta dels transformadors de l'electricitat estiga dins del pati de l'escola.

L'Esperit Sant no actua igual en una escola pública que en una concertada (privada amb diner públic) religiosa. Està clar.

Ara anem a les monges. Per un costat dona a una gran avinguda, per l'altre a un gran carrer i per l'altre hi havia unes sènies.

Però, que hi ha ara (o hi haurà)? Una plaça preciosa resultat del PAI del Povet. I cosa miraculosa: les monges tindran, sense posar un duro al PAI (segons m'han dit), ni un duro, accés a la plaça amb dues portes. Realment és tot un gran miracle!

Vist tot açò la meua pregunta, que només puc respondre'm jo mateix, és: em faig cristià? Tindré totes les avantatges espirituals, que no es veuen, i materials, que sí que es veuen?

Soc un mar de dubtes!!!

Per una banda estan les meues conviccions però la pela és la pela.

Sense ànim de ridiculitzar i burlar-me’n de les conviccions religioses de ningú però si deixar clars uns fets ben visibles reba una cordial salutació.

D'un ateu.