LOCAL 898 | INCENDI AL PUIG DE LA NAU Imprimeix Correu electrònic
Escrit per Natàlia Sanz   

A les 12'14h. de la nit del passat dissabte es va declarar un incendi a la muntanya del Puig de la Nau de Benicarló. Fins allí es van desplaçar 4 dotacions de bombers del parc comarcal Baix Maestrat, un camió nodrissa amb 35.000 litres, un coordinador forestal i 4 Brigades d’Emergència de la Generalitat. De matí s'incorporaven mitjans aeris, que van aconseguir controlar l'incendi a les 11h.

Durant tota la jornada, un helicòpter i diversos efectius es van mantenir en la zona refrescant el perímetre. De moment es desconeix la causa de l'incendi i es calcula que s'han cremat unes quinze hectàrees. Malgrat la valoració oficial, diferents col•lectius d'ecologistes ja han manifestat el seu disgust per l'incendi i els danys que provocarà en el catàleg d'espècies que en ell existien. I és que El Puig era el racó “més ric en biodiversitat no només de Benicarló, sinó de tota la comarca”. Endemismes com el Dictamnus o Gitam, o el Erodium sangui-christi, perillen després de l'incendi atés que les poblacions eren escasses “i no sabem el que pot passar”. En el cas de la Centaurea fabregatii, un endemisme de la província de Castelló, la població era més extensa, per la qual cosa els experts dubten de la seua desaparició. Mes fàcil per a sobreviure a l'incendi ho tenen espècies d'orquídies com la Anacamptis pyramidalis, ja que la seua condició de bulboses els dóna cert avantatge.

Malgrat això, els temors ara se centren en les pluges previstes per a la pròxima setmana i els possibles episodis d'erosió que puguen provocar sobre la muntanya. El Puig és una xicoteta elevació enmig d'una plana sedimentària que la seua la vegetació dominant és el coscoll que creix durament entre les roques calcàries erosionades per les escasses pluges i fortament irradiades pel sol. En aquest ambient tan inhòspit, vist per la gent de la zona com una zona sense cap valor creixen multitud d'espècies de importantíssim valor, algunes d'elles protegides. Unes altres basen el seu valor que suposen el límit de la seua àrea de distribució, com la Lavandula dentata. Aquesta població suposa el límit septentrional de la seua distribució.

< TORNA A LA PORTADA DEL NÚMERO 898