La revolució dels aborrallonats... és quedar-se a casa?

Què espera la gent per a sortir al carrer? Hauria d’haver revoltes com al maig del 68! I és que començant pel qui, suposadament, hauria de donar exemple, la Casa Reial espanyola, per allò de ser el màxim representant de l’estat, amb uns dels seus membres imputat per corrupció, i no el dóna; continuant per una classe política estatal presa dels seus privilegis i favoritismes, com una nova casta emergent que ha fet del seu cau territori exclusiu, i opac, bressol del malbaratament dels diners públics, que tampoc el dóna; i acabant per la nostra casa, la valenciana, on la casta popular  va convertir un tio amb bigot, en el seu rei mag particular, repartidor de prebendes i regals, estimat per tothom, en la intimitat, i on és difícil no tindre els budells revolts, i tampo el dóna.

Però si difícil és no tindre els budells revolts, més difícil és entendre com aquesta gent continua arrelada i amb el suport de la majoria dels valencians, per mirar-nos a nosaltres mateix, i encara no estan els carrers plens de gent emprenyada i cremant unes institucions que no serveixen de res. Açò hauria d’esclatar ja!

No es pot tolerar que el residual i mínim estat del benestar que havíem aconseguit al llarg d’aquests anys, residual si mirem les diferències del salari mínim interprofessional espanyol respecte al d’altes països (Luxemburg: 1750 euros; Irlanda: 1653; França: 1350... Espanya: 624), se n’haja anta en orris per l’avarícia d’uns pocs privilegiats, malbaratadors de diners públics, que han fet de la cosa pública el seu negoci particular i que ara ho volen “reparar” retallant sobre els pilars bàsics de la nostra societat: Educació, Sanitat i Justícia. Què espera la gent per revoltar-se?

...
Més info La Veu en paper