EDITORIAL 846 | Volem ser populars. Imprimeix Correu electrònic
Escrit per La Veu de Benicarló   

Quan un intenta editorialitzar les festes del seu poble sempre té la temptació de ficar en la balança els pros i contres que puga trobar en el camí i fer una valoració a posteriori del que creu succeirà. Enguany, i sense que servisca de precedent, intentarem no anar per eixos derroters i només ficarem en solfa, encara que no sonen les fanfàrries, que tenint en compte la conjuntura econòmica en que ens trobem tal volta el programa que se’ns presenta és el millor que la Comissió de Festes ha pogut aconseguir.

Certament, cent vuitanta mil euros, uns 30 milions de les antigues pessetes, una mica enyorades tenint en compte com anem, no són, precisament, una xifra considerable per a unes fetes com les de Benicarló... però és el que tenim i el que el nostre il•lustríssim ens ha deixat d’herència per a poder portar-les a termini.

A partir d’ací només podem que desitjar que la gent encarregada de tirar-les endavant, la Comissió de Festes, no trobe entrebancs pel camí i aconseguisca que l’implicació de la gent ajude a pal•liar, i també dissimular, la retallada que any rere any estan sofrint en el seu pressupost els actes d’aquestes festes.

I és que, massa vegades voler fer les festes “populars”, implicant les associacions del poble, tot i que lloable, pot comportar una espècie d’acomodament institucional que en res les beneficia. I ací al nostre poble, en els últims anys això s’ha multiplicat de tal manera que al final no sé sap quins actes són exclusius de la comissió de festes i quins podrien formar un quadre alternatiu de les associacions i penyes. I ací és troba el quid de la qüestió, el que entenem per popularitzar les festes, que massa vegades porta implícit una rebaixa en la seua qualitat que no està exempta de matisos no massa ben definits.

Enguany, la rebaixa ha estat cridanera, sobretot pel que fa a un dels actes que més gents solia atraure, els concerts, i s’ha canviat per una mena de succedanis, no massa clars, i amb un resultat més que incert. Tot i així haurem de deixar-lis el benefici del dubte.

Però, per altra banda, resulta també cridanera, la continuïtat a l’alça dels espectacles taurins. Sobretot, la baixada dels cinquanta caps de bestiar! Tal volta, excessiu, amb molt de renom, però que podria estalviar-se per altres que, tot i no tenir-ne tant, de nom, donaren més vistositat al conjunt d’actes que conformen les festes.

Així, ens movem entre el que representa el concepte de popular.

<TORNA A LA PORTADA