LOCAL 836 | La recuperació de la producció del Vi Carlón Imprimeix Correu electrònic
Escrit per Natàlia Sanz   

Els templaris establits a Benicarló van ser els primers a conrear els ceps de la garnacha tintorera i explotar els vins que extreien d'elles amb fins comercials. Però no va ser fins al segle XVII quan el Ví Carlón va començar a ser tingut en compte en els mercats de tot el món, arribant a el seu màxim apogeu en el segle XIX, data que la plaga de la filoxera va acabar amb les plantacions que s'havien estés ja per tota la comarca. El comerç internacional es va acabar i amb ell, la principal font d'ingressos de Benicarló. Van quedar com record els afamats tangos argentins, que encara evoquen un passat gloriós dels camps benicarlandos. Ara, en plena crisi econòmica i quan cal cercar noves idees, fins a sota les pedres, l'ajuntament de Benicarló impulsa i protegeix el projecte de recuperació de la producció del Vi Carlón. Ho farà sobre la base dels ceps que “han sobreviscut en els marges de pedra que separen els camps de secà”, va explicar Eduardo Arín, regidor d'Agricultura. Ell és un dels tres agricultors que iniciaran l'experiència de tornar a conrear-les en les seues explotacions agrícoles. Però que ningú s'enganye creient que ho fan per un sentiment romàntic. El projecte té darrere una intencionalitat de promoció econòmica que l'edil de l'àrea, Juan Manuel Urquizu, presentava a l'ajuntament de Benicarló juntament amb l'alcalde de la ciutat, Marcelino Domingo. Aquest últim explicava que “hem decidit constituir l'associació de viticultors Vaig veure en Carlón, una paosta encaminada a recuperar aquest ric patrimoni i crear una possibilitat de negoci en la ciutat”. Urquizu, per la seua banda, va detallar que només podran formar part de l'entitat “presonas físiques que tinguen plantades almenys 500 ceps d'aquesta varietat, i que demostren que part dels seus ingressos procedeixen de la seua explotació”.

El selecte club, del que formen part de moment només els necessaris per a constituir l'associació, disposarà d'un comitè d'investigació, un tècnic i altre de seguiment per a garantir que es complisquen amb els objectius. L'edil de Promoció Econòmica va recordar que la ciutat va arribar a exportar grans quantitats de vi a tot el món. “En 1683 van eixir del port de Benicarló 16 milions d'ampolles”, una xifra elevada que se superarà i arribarà a la seua màxim en 1890, quan van ser exportats 17 milions de litres a tot el món. L'ajuntament de Benicarló “lidera el projecte des del punt de vista econòmic” amb l'objectiu de plantar fins a 25.000 ceps en primera instància. D'elles s'espera obtenir “un vi de qualitat, que es dirigisca a mercats sibarites”. Per a això haurien d'esperar com a mínim tres anys, que és el temps “que tarden els ceps a traure una mica de qualitat”. Les intencions del nou col•lectiu, com va detallar l'edil d'Agricultura, són “conrear els ceps com es feia antigament, plantant-les sense espatleres i sense regar-les”. Posteriorment, s'intentarà mantenir el mètode que utilitzaven els templaris per a l'elaboració del vi. La iniciativa de l'ajuntament de Benicarló arriba just en el moment que s'ha conegut que les exportacions de productes agrícoles han aconseguit superar les de vehicles. En plena crisi econòmica mundial a Espanya, i aquest primer trimestre de 2012, per primera vegada, la indústria alimentària ha pres la davantera a l'automobilística.


<TORNA A LA PORTADA