Era sens dubte, una de les preguntes de la nit electoral. Què haguera passat si Compromís haguera fet les coses d’una altra manera, anant pel seu compte, i no haguera perdut el vot d'alguns dels seus habituals fidels que no han entés el pacte electoral? Perquè no ens enganyem, encara que les urnes semblen dir el contrari, la sagnia de vots, tenint en compte el sostre electoral d’abans de les dos davallades electorals anteriors, ha estat important. No tots han estat d'acord amb el pacte amb Esquerra Republicana. Tot i així, la jugada, certament, els ha eixit bé. De fet, han aconseguit duplicar els regidors que tenien a l'ajuntament, acostant-se als mítics cinc que el Bloc va arribar a tenir en el seu moment, per la conjuntura de l’augment de població que va fer passar el nostre ajuntament de 17 a 21 regidors.

Independentment d’aquestes qüestions, els guanyadors, no obstant això, van ser els socialistes, malgrat que tan sols van augmentar en 370 vots respecte a les últimes municipals. Suficients perquè, amb la fragmentació del vot, es convertiren en la força més votada de la nit, contra tot pronòstic. La davallada  dels populars va ser més gran del que creien. Ni les pitjors previsions pintaven un escenari tan cru. Ni explicacions raonables. I és que poc poden dir, o tampoc no saben, els que no han sabut dirigir la ciutat durant els últims quatre anys. Els ciutadans s'han fartat de les promeses sense complir dels populars. I de programes fantasmes. I de moltes més coses.

Ciudadanos es colava en la intensa nit electoral. Veurem què són capaços de fer en el saló de plens. Perquè ací ja no val que tots som amics. A la casa gran, és on ixen les veritables cares. El repartiment de vots per la cua castigava als pseudopodemos, fragmentats en dos a Benicarló, després de les diverses picabaralles internes. Els draps bruts es renten a casa. Així no es pot aspirar a l'Ajuntament. Ni a una butaca de regidor. I el poble ho ha castigat. De fet, si hagueren sumat, en aquest moment, un dels seus representants segurament tindria l'acta de regidor.

Doncs bé. El panorama és, a priori, fàcil de dirimir. Xaro Miralles intentarà governar en majoria pactant amb Compromís-ERPV. Falta per saber les contraprestacions que aquests demanaran a canvi. Sempre li queda en qualsevol cas, un govern en minoria. I esperar a veure què passa amb la Generalitat Valenciana. Si finalment és el socialista Ximo Puig qui assumeix la presidència, Miralles té fàcil la solució a Benicarló. Però si és la combativa Oltra qui és investida com a presidenta, s'haurien de replantejar el govern municipal perquè tal vegada ací estiga la clau del pacte.

Per cert, a Miralles, l'oposició que li queda després del pas per les urnes poca guerra li donarà. Ni un sol nom que destaque sobre els altres com a polític combatiu. Llevat que els nous fitxatges populars es revelen com els polítics de la dècada! Des de La Veu ens atrevim a aventurar que aquesta serà una legislatura tranquil•la, farcida de pactes puntuals, que permetran un govern de consens entre les diferents forces polítiques.

La curiositat de la nit electoral, per dir-ho d’una manera planera, a més de les sorpreses a l'escrutini, va ser una foto penjada al facebook pels membres de la candidatura Compromis-ERPV, feta a la porta de l'ajuntament de Benicarló portant estelades. A més, una frase gens afortunada, “Som els putos amos”. No van tardar les xarxes socials a fer córrer rius de comentaris de tota mena.

S'ha de saber guanyar i perdre. I controlar l'eufòria i la ràbia. Si qui ens ha de governar pensa que la millor manera de començar és fent-se fotos que previsiblement poden portar una polèmica que no duu enlloc no anem bé. I si qui ens ha governat -i encara ens governa- es posa a picar fava per les xarxes socials per coses com aquestes és que realment hem anat molt malament.

La pregunta és: a poques hores d'assolir quatre cadires al saló de plens, pagava la pena? Calia?