EDITORIAL 1074 | La història d'una carxofa Imprimeix Correu electrònic
Escrit per La Veu de Benicarló   

Tambors de guerra com a  banda sonora. Fent més soroll del que a la resta de mortals ens agradaria. No s’entén, és totalment inadmissible que, un quart de segle després, les vanitats personals vulguen estar per damunt d’una festa que es va fer per donar-li publicitat a un dels productes que més els costa de treballar als nostres llauradors: la carxofa amb DO de Benicarló. I és només això el que ens ha de preocupar.  Queda fora de tota lògica els comentaris d’alguns restauradors, que han signat en nom de tots una nota que mai es tindria que haver fet pública. Per ridícula, per incoherent i per lamentable (ens ha costat buscar qualificatius que no ofengueren ningú).

La festa, senyors, s’ha polititzat des del primer dia que un polític va presidir un sopar de gala, va tallar la cinta de la demostració gastronòmica o es va ficar la brusa per acompanyar al consell regulador en la torrà popular. Per exemple. Politics han passat de tots els colors i gustos per esta festa i sempre han estat ben rebuts. Fins i tot, mira tu, li hem donat la Carxofa d’Or a Carlos Fabra, en el seu temps gloriós, quan presidia la Diputació de Castelló i era l’amo del cortijo (sense segones). I no es va immolar ningú. Ni l’oposició va piular (amb honroses excepcions).

Enguany, ja veiem, resulta que un cuiner  i un polític s’han convertit en el blanc de les critiques. El primer per acceptar l’invitació del consistori. El seu pecat, ser el primer Estrella Michelin que ha tingut Benicarló. Resino, mai ningú no és profeta a la seua terra. Els del poble del costat (del nord), ja li han oferit asil polític, a ell i a la nostra alcaldessa. Vergonyós. El segon, el polític, perquè va contestar les preguntes d’uns ¿atrevits? reporters que fan un programa a l’emissora municipal. Un panorama vergonyós.

Mentre, la carxofa fa camí. Es veu que li va el palo, perquè enguany els llauradors han fet una de les millors collites que es recorden. Prop de tres euros se’ls ha arribat a pagar el quilo, un preu que s’apropa a la dignificació de l’ofici de llaurador. Felicitats. Tot el mèrit és vostre. Feu un producte que ens fa sentir-nos orgullosos de ser benicarlandos. Quan arriba l’hivern, se’ns ompli la boca de dir que els nostres camps estan plens de carxofes de qualitat. I eixe esforç, senyors, no es mereix estos comportaments de pati d’escola. Ja està be. Caminem cap al 25 aniversari amb la cara ben alta i rentem els draps bruts dins de casa. La bugada ha de sortir ben neta al carrer quan celebrem el quart de segle. La festa ha de donar una passa endavant i hem d’anar tots junts de la mà. Tots.

<TORNA A LA PORTADA DEL NÚMERO 1074