L'agost del 95 un grup (grupuscle?) de benicarlandos emprenedors -quan emprenedor no volia dir exactament el que vol dir ara- van pensar que el nostre poble necessitava una publicació periòdica que fóra, en certa mesura, digna successora d'allò que va ser el Benicarló Crònica. Una revista clarament valencianista, valenta, amena, amb la col•laboració de les millors plomes locals. Era aquest un moment en què a Benicarló no hi havia cap publicació periòdica, cap. Som un poble d'excessos. Ara, després de vint anys i diverses baixades del Barranquet, pot ser un bon moment per fer un balanç no ja només de l'evolució -poca, tot siga dit- de La Veu de Benicarló sinó també de les transformacions -poques, tot siga dit- de Benicarló.

Deia Gardel amb aquella veu aflautada amb què el castigaven les gravacions de l'època que veinte años no es nada. Però sí, vint anys són molts i molt. Si més no potencialment. En cinc lustres hi ha pobles que no els coneix ni la madre que los parió i hi ha revistes que han aconseguit adaptar-se als temps mantenint la seua identitat però augmentant els lectors i millorant la seua presentació.

A Benicarló el coneixeria fins i tot algú que no haguera estat ací des de la guerra de Cuba i La Veu, fidel sempre fidel i coherent sempre coherent, es manté igual de «fresca» que el primer dia.

...

EN VINT ANYS A BENICARLÓ...

No podem dir que no s'haja fet res, no. Seria injust. S'han fet obres imprescindibles i moltes de prescindibles, hi ha hagut molta gent en aqueix ajuntament preocupada de veritat pel poble i que s'hi han deixat l'ànima a procurar fer un Benicarló millor. Però també és sobretot cert que l'evolució, la millora, dels pobles del costat -Peníscola i Vinaròs, que tenen un nom- ha estat tremendament més important que la d'ací. No ens posem a comparar perquè podem acabar plorant. Potser siga deixadesa, incompetència, un localisme mal entés o vés a saber què però el fet és que Benicarló és el poble que hi ha entre els altres dos.

...

+ info La veu en paper