Entrevista amb Jesús Maestro, autor del llibre “Quebradero, una balada grunge”

El dia 23 d'Abril és conegut com “El dia Internacional del Llibre” i a l’entorn d'aquesta data simbòlica es celebra a les ciutats les habituals “fires del Llibre”, una magnífica ocasió per a l'acostament entre autors i lectors. En el cas de Benicarló, aquest any de celebra la fira del llibre el diumenge 28 d'abril, amb la presència de les principals llibreries i editorials de la ciutat. Enguany, entre els escriptors que estaran presents en aquesta mostra es troba Jesús Maestro, de qui Edicions Onada ha publicat recentment la novel•la “Quebradero, una balada grunge”.

Quina és l'ambientació de “Quebradero”?

La resposta més senzilla és que en 1994, en una ciutat de l'Est d'Estats Units, però tampoc seria inexacte dir que és una novel•la ambientada en la prestatgeria d'una tenda de discos, entre els vinils de rock de principis dels 90. La música és un argument molt important en aquest relat, així com les sensacions que desperta, les quals, de fet, sovint cobren protagonisme sobre la trama de novel•la negra.

Llavors, es podria dir que és una història nostàlgica.

Ja que està ambientada en 1994, sí, però també perquè hi ha una voluntat poètica en la forma d'escriure-la, sempre sense perdre la referència del llenguatge de les cançons, d'ací el subtítol de “balada grunge”. La balada és una composició dramàtica i el “grunge” va ser un estil de música que tractava el tema de l'adolescència incompresa, i l'allunyament d'una realitat que no corresponia amb la fantasia del somni americà. Era un gènere de romanticisme postmodern. A més, els dos personatges entorn dels quals es construeix el relat, que són el músic que mor i el policia que investiga aquesta mort, són dos antiherois de manual, i els seus pensaments han de ser, per tant, foscos i malenconiosos.

A més del text, el llibre conté una sèrie de fotografies podries parlar-nos d'elles?

Les fotografies que conté el llibre serveixen per a il•lustrar aqueix lloc imaginari al que vaig posar el nom de “Quebradero” i són referències visuals que tenen una mica de l'esperit d'aqueixa ficció. Paradoxalment, són tot el contrari a un document, doncs evidentment no estan preses en aqueix lloc que no existeix, però aqueix aspecte també té sentit si vam pensar que el llibre, en l'aspecte narratiu, te molts recursos del llenguatge cinematogràfic. Em referisc que està editat com una pel•lícula, i això suposa donar molts salts en la història, eliminar seqüències, deixar espais a la imaginació del lector. En el cinema quasi tot el que veiem és un decorat, una mentida construïda per a explicar la història, és un truc de màgia, com sempre es diu. Ací les fotografies no solament compleixen una funció com part de la maquetació, sinó que proposen al lector que, igual que he fet jo mateix, busque en la seua imaginació la seua pròpia visió de “Quebradero”.