BRUNO AGUT RETORNA AL FRONTÓ DOS ANYS DESPRÉS

Cara a cara, bis a bis, face to face, ménage a deux… digueu-ho com vulgueu, però la Partida del Segle es juga diumenge vinent al frontó del Coromines. Esteller contra Peña, el Martell picant el Mur, el Campió davant l´Aspirant (que per cert, ja se´l va fer a l´estiu tot i que Esteller té excuses per a tot: que si no em vaig fer les mans… que si em feia mal no sé què…  La final de la Lliga Individual de F3rontó a Mà entre els dos grans favorits està servida. La parròquia cadufera ja es frega les mans davant una de les millors partides que es pot veure avui dia a Benicarló (i a Castelló) entre dos promeses de la pilota valenciana sorgides de la pedrera cadufera. Però abans van haver d´espolsar-se del damunt dos pilotaris endurits com Tito i Senar a les semifinals. Unes semifinals, per cert, precedides d´algunes profies en què es produí el retorn d´allò més esperat de Bruno Agut després de dos anys mirant-s´ho tot assentadet a una cadireta de plàstic (i això quan n’hi havia!).

Diumenge de matí, sota un cel esplèndid, lluent i pletòric com el somriure de l´ex president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, en acudir al Palau de Justícia de València per ser jutjat per un delicte de suborn continuat, es disputaren les semifinals de la Lliga Individual de Frontó a Mà de Benicarló. Esteller, Peña, Tito i Senar, lo Flaret, n´eren els protagonistes. Per resumir-ho molt, podem dir que si la pilota valenciana fos un joc de mans, Peña seria la pedra, Tito el paper (pel paperot d´spàrring que li ha tocat fer davant Esteller) i Senar, les tijeres. El Martell, menja a banda. I és que els favorits, Esteller i Peña, es passejaren davant els seus rivals tot esmolant les seues armes i lluint-se un poquet de cara a una final que es presenta apassionant.

En la primera semifinal, Esteller es menjà Tito d´un parell de mossos per 35 – 5 en una partida en què el veterà de la panxeta màgica es tornà a deixar l´ànima amb un entrega física d´allò més generosa, com ha fet durant tot el campionat i que li ha servit per berenar-se els seus rivals directes. Però al davant tenia ni més ni menys que el Martell Esteller, que d´un parell de carxots i algunes tretes impossibles de tornar va liquidar la partida per la via rápida. De res no li valgué al bo de Tito la tàctica minuciosament preparada durant l´esmorzarot al Milord (o al Senyoret, si atenem a la normalització lingüística exigida per Karce reunió rere reunió) i que a hores d´ara continuem preguntant-nos quina era.