Senyora Garcia:
Això és el que vaig saber llegir en l’anterior número de la seua revista...

Seré sincer, senyora meua, i li diré que aquesta setmana no m’he llegit la revista que vostè dirigeix de manera tan “hon.”. Encara no he tingut temps de passar per davant del quiosc malgrat les vegades que hi penso. Així és que ara se’m presenten un parell d’alternatives que es podrien resumir ràpidament en un escric o no escric. Definitivament m’he decantat per la segona opció, perquè omplir aquesta pàgina té més de convicció personal i compromís que de comoditat. Una vegada triada questa opció, he de decidir de què escric. Podria imaginar el contingut sense massa dificultat i pensar que el tema estrella podria ser, una vegada més, alguna cosa que faça referència a les escombraries i a la seua taxa de vuitanta euros. També he pensat que l’estiu en qualsevol de les seues variants estaria bé, des de l’afluència de turistes al nostre poble, a l’estat de les platges o com afecta la calor en les relacions de parella quan tenim pel mig fills adolescents que es pensen que ja són grans. En qualsevol cas, com que no m’he llegit La Veu, aquesta setmana tampoc no en parlaré i deixaré descansar al seus col•laboradors i que no pensen que jo faig el que no soc.
...
+ info La Veu en paper