Això és el que vaig saber llegir en l’anterior número de la seua revista...

Les activitats que des de l’Ajuntament es van programar per a la tan lloada (amb raó) “nit en vetla” de fa un parell de divendres   van ser tot un descobriment. Hi havia pel carrer tanta gent com a festes d’agost; no diré tanta com a falles perquè com a bon benicarlando considero que dir això seria un sacrilegi. Com a falles, efectivament, no hi ha res. Ara, una cosa li diré, si  ací fem “la nit en vetla”, no dubte que al poble del costat no tardaran a fer no ja “el cap de setmana en vetla” sinó “lo mes en vetla” i ells en seran els inventors i qualsevol dia sortiran per la tele dient que són “el mes en vetla” més important de la Mediterrània. Ja ho vorà, ja.

Segueixo llegint. “Tres setmanes sense pati”, diu un titular. En un principi hauríem de pensar en un grup d’alumnes entremaliats a qui el mestre ha castigat sense l’esbarjo per alguna malifeta certament grossa; perquè tres setmanes sense “recreo” són molts de dies. Però, ah amic, resulta que qui s’ha quedat sense poder sortir a pillar l’aire o açò que estem patint ara han estat els vellets de l’asilo. Es comprén que va caure un arbre i atés que ningú va tindre collons de llevar-lo es van haver d’estar tres setmanes castigats. Si ens encantem encara  ens voldran fer creure que ho van fer perquè no es morira ningú d’una insolació o d’un atac de calor. No sabem lo bé de Déu que tenim a n’eixe ajuntament!

...

+ info La Veu en paper

 

< TORNA A LA PORTADA