Això és el que vaig saber llegir en l’anterior número de la seua revista, el 1080.

Els divendres a migdia acostumo a anar al quiosc per tal de comprar aquest publicació i llegir-me-la en arribar a casa, assegut còmodament al meu silló favorit. La setmana passada no va ser una excepció. Quan la vaig agafar i vaig llegir la portada, vaig pensar que la Sindicatura de Comptes havia descobert el nostre gürtel particular. Anava cap a casa tot convençut de que tenia una tarde apassionant de lectura al voltant de les corrupteles comptables que s’havien perpetrat al nostre ajuntament. Ja estava veient alcaldes i regidors passant per la banqueta dels acusats o fent de testimonis de grans operacions d’arquitectura financera dels nostres comptes municipals. Vaig pensar que per fi teníem el nostre petit espai de corrupció al que s’havien apuntat tants de polítics del Pp. Imaginava que l’informe del síndic era una autèntica bomba de rellotgeria que ens esclataria a les mans i seriem portada d’informatius arreu de l’estat, així com de programes d’investigació. Ja em veia totes les cadenes estatals enviant els seus repòrters estrella amb titulars com “Descoberta a l’ajuntament de Benicarló la cova d’Ali Bavà”, “Cas Brugal? Cas gürtel? Joc de nens al costat d’això”, “Descobert un autèntic forat negre a l’ajuntament de Benicarló”. Vaig començar llegint l’editorial, on esperava un bon avanç del que hauria de vindre després i la veritat és que em vaig quedar una mica despagat. Normalment els seus editorials solen ser prou contundents i reparteixen estopa a base de bé. Reconec que no vaig entendre bona part del que s’explicava, però vaig pensar que tot quedaria aclarit el llegir el text de la notícia, on esperava trobar el rovell de l’ou del “Cas Carxofa”. I allà que me’n vaig anar. Ho vaig haver de llegir dues vegades, i com a més llegia i més atenció dedicava, menys ho entenia. Sí, senyora Garcia, ho reconec i no me n’amago de dir-ho, no he entès res de res. No he trobat el “Cas Carxofa” enlloc, i tot són paraules i girs de caràcter tècnic que no entenc, ni comprenc ni tinc ganes de fer-ho. Segurament serà una notícia amb molt de suc i gran transcendència, però no res per al que jo esperava trobar.

...

+info La Veu en paper