Fumata negra

Com dèiem, no precisament fumata blanca era la que va sobrevolar el nostre poble desprès de l’incendi ocorregut a la planta de valorització situada al camí Moliners. Acabar d’anar-se’n el cap de l’àrea de la brossa del nord, erigit ara com el màxim valedor de la unió de municipis per a aquests menester, amb onze anys d’endarreriment, que també té nassos la cosa, I un incendi deixa en entredit totes les “boniques paraules” de la unificació de Consorcis, tant important ara, per abaratir costos.

Simplement resulta increïble que hagen passat aquesta quantitat escandalosa d’anys per tenir la xapuça que tenim, inicialment al nostre poble i després la que ens regalaran, això si, pagant tots nosaltres... a Cervera. I tot, suposem, per a fer-lo més boirós, va amb el tema, envoltat d’una fumarrina negra i pestilent. Segons les autoritats era de només quatre palets de fusta, matèria inert, deien, però que, a nassos de qui hi era allí, i de tots els benicarlandos que ho estem sofrint durant quasi dos dies i dos nits, i el que ens queda, feia la mateixa nauseabunda pudor de quan es cremava l’abocador il•legal del nostre poble. Matèria inert... doncs? Comencem malament.

 


Banda Juvenil de Benicarló a la palestra

Fa uns anys van merèixer el reconeixement del jurat quan van ésser per primera vegada al concurs “Citta de Sinnai”, ara, han tornat amb renovats membres i renovades il•lusions, amb el guardó de la millor banda i director altra volta, sota el braç.

Només ens queda, una vegada més, tornar a donar-los l’ENHORABONA, AMB MAJÚSCULES, pel que han fet i pel que representen.

Moltes gràcies a tots!