A l'alcalde de Benicarló li llancen pedres de tots els fronts. Ningú li fa cas. Bé, si que li ho fan però... a la manera dels altres: donant-li llargues. En l'últim mes, dos i de bé grosses, des del seu propi partit: l'obertura per a no sabem quan del nou centre de salut i la construcció (ací?), de l'escola oficial d'idiomes. Ara ha començat, altra volta, amb la costa nord i el passeig sud, anant-se’n a Madrid, per veure si sona la flauta i la cosa acaba d’una vegada.

I del que li van dir, a ell, a Madrid, al Ministeri de Medi ambient, de poc, ningú se n’assabenta a hora perquè, com qui desfulla la margarida, ara diré alguna cosa, ara no vull dir res... i ho deixarem per divendres, ara canviem d’opinió i convoquem a corre-cuita roda de premsa per dijous a migdia, ara... . Tot un desficaci. El contrari del que va fer la regidora socialista Miralles que, abans que ell, va informar com calia i quan calia de la qüestió, només arribar de la seua visita a Madrid.

És de suposar que l’agenda d’un alcalde com el nostre sempre deu anar ben plena i, de vegades, quadrar les coses pot ser complicat però donada la importància del tema, i les seues repercussions, no valien excuses: la resposta havia de ser immediata. La Veu ha hagut de fer un esforç important endarrerint el tancament d’aquesta edició fins mes enllà del que devíem, perquè així ens agrada fer les coses, per traure les dues versions: la de Xaro Miralles i la de Marcelino Domingo. Que els lectors pogueren comparar dues versions sobre el mateix cas. Que tingueren elements de judici suficients per a saber a que estem jugant.

I és que les acusacions, que si no s’actua en la nostra costa és, principalment, per la ineficàcia dels nostres governants locals, amb l’alcalde Marcelino Domingo, al capdavant, al no tenir  aprovar el seu nou PGOU, són més que greus. Sembla, pel que es desprèn de les paraules del Director General de Costes, que és conditio sine qua non, que abans de qualsevol actuació del Ministeri l’ajuntament benicarlando ha d’haver fet la seua feina: aprovar el nou PGOU. I, ara per ara, no ho ha fet.

Digerir i assimilar les declaracions de la portaveu socialista, Miralles, que l’ha tornat a avançar prenent-li la iniciativa, ens fa pensar si el que pretenia era deixar passar el temps per veure si la seua ineficiència i la del seu govern queia en sac foradat i dissimulada pel pas dels dies.
Deu l'alcalde tenir un rellotge d'aquells que va dissenyar el geni Dalí, i que tanta fama li van donar, on el temps es fon en ells i les hores es confonen?
Es pot dir més alt però no més clar, es convoquen tantes rodes de premsa a deshora que segur que els atropellats plumillas no s'hagueren queixat si “la cita”, amb l'alcalde, s'haguera produït la vesprada mateix de la seua volta de Madrid. Que era la seua!