És difícil mantindre una equidistància òptima entre el que són els recursos econòmics i el que són els recursos socials, i més, en aquesta època en què vivim. Certament, la picabaralla dialèctica per aquesta qüestió entre la portaveu socialista i la regidora de Benestar social evidencien, tot i les visions enfrontades, que les retallades socials estan fent molt de mal a un dels sectors de la nostra societat més desfavorit: la gent gran i aquelles persones que tenen alguna malaltia degenerativa.

Mirat fredament totes dues visions poden tindre la seua part de raó però, també, veient-ho fredament, al final, qui acaba perdent és l’usuari d’aquests serveis socials perquè els polítics de torn no han fet la seua feina de vetllar pels més desvalguts.

La regidora Vallés, òbviament, s’ha de preocupar pels usuaris de Benicarló, per això estem a Benicarló i ha de procurar, en la mesura que siga possible, que el nostre ajuntament implemente les ajudes d’aquests serveis bàsics. Ara bé, sense oblidar, també, d’exigir-li a la seua administració autonòmica, la del seu partit, i que governa des de fa prou de temps, que no faça retallades salvatges a meitat cicle pressupostari deixant les organitzacions socials, que presten aquests serveis, pràcticament desnonades.

De tota manera la regidora socialista, tot i les crítiques necessàries, no ha d’oblidar on som i quina ha de ser la preocupació, principal i primordial, que ha tindre el nostre ajuntament: els ciutadans de Benicarló. I si hi ha serveis que, tot i ser locals, són utilitzats comarcalment, i no els ha pagat mai al complet l’administració autonòmica ni l’estatal, aleshores, caldrà reformular el sistema per no perdre’ls sense que ofegue cap ajuntament. Òbviament, hem de seguir exigint allò que ens pertany a l’administració pertinent però, mentrestant, no podem quedar-nos plegats només en les crítiques, sense aportar solucions. I la comarcalitat de serveis, tal volta, en siga una.

I ningú hauria d’esquinçar-se les vestidures, ni de veure-ho com un peatge a altre poble, per pagar-ne una part, atès que allò important sempre han de ser els ciutadans.