Totes les coses dutes a l'últim extrem resulten exagerades, grotesques. El capitalisme sense regles o el comunisme amb massa regles esdevenen perniciosos per a les societats que els han de patir. El fanatisme religiós que tantes morts ha causat en la història de la humanitat -els crims de París d'aquesta mateixa setmana sense anar més lluny- són esfereïdorament sagnants.

Salvant totes les distàncies del món, el mateix pot arribar a passar amb determinats moviments culturals i animalistes. És cert que a les festes populars amb bous se'ls havia de posar algun límit per tal que els animals no patiren; era bàrbar allò de l'agulló o ho és ara també l'ús fraudulent en alguns llocs d'uns bastons que donen corrent elèctric. Fins i tot es podrà parlar del patiment dels bous embolats (ací a Benicarló no fa ni quaranta anys que se'n fan i no podem, per tant, considerar que siguen una tradició ancestral) o de com es transporten en ocasions els bous d'atapeïts (igual que els porcs o que les gallines, vaja). Però al nostre poble, des de fa molts anys, es té molta cura amb el tema de la seguretat i el patiment dels animals; hi ha uns torills que són l'enveja dels pobles veïns, no es permet que ningú agarre els bous per la cua ni que siguen llençats a la mar si no és que hi caiguen i es procura que la gent se'n xale sense prendre mal ningú.

Potser siga demagògic -i obvi- dir-ho, però els bous a la mar no són una corrida amb les seues dosis de sang i de mort, ni són el toro de la Vega. Entre el poc i el massa, la mesura passa i ací a Benicarló no estem gens lluny d'aquesta mesura.

 

...