DARRERES NOTÍCIES |
TEXT: JOAN HERAS Si fa tres setmanes vaig comentar en aquest racó de La Veu com unes paraules d’un cantautor van ser motiu de picabaralla entre líders...
Com no podia ser d’una altra manera, després d’aquella gran veritat que vaig escriure fa un parell de setmanes, els meus amics del patinet elèctric m’han...
PROGRAMEN TOTA MENA ACTIVITATS D'OCI PER A GAUDIR D’AQUESTES FESTESBenicarló va obrir les portes a les festes nadalenques amb un dels actes més esperats:...
Text i fotos Ramon ParísEl proppassat divendres 24 de novembre, vam tindre el goig d’assistir a l’acte de lliurament dels Premis que atorga la Càtedra Enric...
Si els romans alçaren el cap, és molt possible que no s’ho cregueren. Benicarló, col·lapsada per culpa d'una hortalissa. I no pel seu suposat poder afrodisíac, una de les propietats menys conegudes avui dia del saborós menjar. La reina del camp benicarlando, la humil carxofa, va tornar el passat cap de setmana a demostrar el seu poder de convocatòria col•lapsant les entrades de Benicarló per la gran quantitat de visitants que van arribar per a participar de l'acte més popular de la Festa de la Carxofa: la demostració gastronòmica. I això que les condicions meteorològiques no eren les més adequades, amb un fort vent que va tombar més d'un dels expositors i va obligar a desmuntar algunes de les estructures de les exposicions. Malgrat això, 26 restauradors de la ciutat van muntar en el carrer bufés en els quals la humil Cynara scolymus va adoptar capritxoses formes, es va combinar amb diferents sabors i es va convertir en l'estrella dels plats que es van exhibir. Suspesa la tradicional missa major que habitualment acompanyava als festejos, les agrupacions agràries igual ofrenaren els fruits del camp en el temple de Sant Bartomeu, fins on es va desplaçar una delegació de representants que van trobar a faltar algun acompanyant del consistori. A continuació, es va formar la comitiva oficial que, des de les portes del consistori, va desfilar fins al recinte de la demostració, escortats per un grup de pares d'una guarderia de la ciutat que protestaven per la retirada de les subvencions oficials.La demostració gastronòmica va centrar l'atenció en una jornada radiant en la qual els restauradores de Benicarló van demostrar una vegada més que són els millors a l'hora de trobar les més variades combinacions a la Carxofa de Benicarló, l'únic producte amb denominació d'origen de la província de Castelló. Descomunals composicions gastronòmiques que reconstruïren el fruit en uns casos i el van recrear en uns altres. Carxofes amb arròs, amb peix, en plats salats o en dolç, que amb tot combina aquest humil però saborós menjar. Catalina de Médicis apreciava en gran manera els cors de la carxofa i a Benicarló han sabut, a més, potenciar la resta del fruit. No res es menysprea de la Reina del camp benicarlando, que s'ha guanyat un lloc entre els productes més estimats en les taules de reconeguts gourmets de tota Espanya. Els comensals van fer cua pacientment davant els estands per a degustar els menús, gràcies als tiquets que al preu de cinc euros donaven dret a tres racions i una beguda. Després, qualsevol lloc era bo per a menjar les degustacions. Això sí, al sol, que la temperatura no estava per a moltes alegries. Des de diumenge, a més, és possible gaudir també en el mateix bressol del seu naixement dels mil i un sabors de les carxofes, gràcies a les jornades gastronòmiques en les quals participen 21 restaurants de la ciutat, que ofereixen menús en els que la Carxofa amb Denominació d'Origen Benicarló és la clara protagonista.LA TORRÀ, EL SABOR MÉS TRADICIONAL1.500 quilos de carxofes de Benicarló es van rostir dissabte en el mig centenar de bocois que es van disposar en la cèntrica plaça de la Constitució. L'acte organitzat per la regidoria d’agricultura, formava part del programa oficial de festejos de la XIX Festa de la Carxofa i va comptar amb la inestimable ajuda dels membres del Consell Regulador de la Denominació d’Origen. Ells com ningú saben com preparar una bona carxofa a la brasa, seguint una senzilla recepta en la qual l'únic misteri per a arribar a l'objectiu és afegir-li la paciència necessària per a deixar-la daurar al punt just i utilitzar els millors ingredients que proporcionen aquestes terres del nord de la província. Així, la cadena humana que es va organitzar repartia les tasques entre tots els membres voluntaris que van participar en l'acte. En l'interior de la Cambra Agrària es van disposar llargues taules en les quals se'ls donava el colp de gràcia al cor de les carxofes. El senzill gest fa obrir un buit en el centre per a permetre, una vegada es disposen sobre les barbacoes, que s'introduïsca en elles una raget d'oli d'oliva del Maestrat i un colp de sal. I a la calor de les brases, amb paciència per a anar vigilant que es cremen el just per fora perquè l'interior quede tendre al paladar.A les set de la vesprada, una llarga cua d’àvids comensals es disposava amb els seus tiquets a la mà a degustar el menjar. Més de 2.000 racions d'aquest senzill plat van satisfer les expectatives de gent arribada de tota la comarca per a participar en l'acte. I és que pel mòdic preu de 1,5 euros, es podia gaudir d'un plat de carxofes a la brasa, una ració de pa i vi. EL SOPAR DE GALA, LA CARXOFA MÉS GLAMUROSABenicarló es va vestir divendres de gala per a començar la XIX Festa de la Carxofa. Un conegut restaurant de la ciutat va acollir el Sopar de Gala amb la qual autoritats, agricultors i convidats rendiren homenatge als guardonats d'enguany: el mediàtic cuiner Sergio Fernández i Mercabarna. El primer va rebre la Carxofa d’Or, el màxim guardó de la festa, mentre que els segons el càlid homenatge de les dones i els homes del camp per acollir i distribuir el producte estrella del camp benicarlando. Per primera vegada el sopar va tenir un caràcter solidari, ja que cinc euros de cadascun dels coberts que es van servir, es van destinar a la Unitat de Respir per a malalts de Alzheimer. El menú, com no, estava basat en diferents combinacions que van utilitzar la carxofa de Benicarló com ingredient principal. Durant els parlaments es va destacar les peculiars característiques de l'únic producte amb denominació d'origen de la província de Castelló, que fins i tot ha obtingut el segell de qualitat europeu gràcies a les nombroses virtuts que atresora, i que tan bé saben potenciar els agricultors de la ciut
at.
LES TAPES, LA CARXOFA A TOTA HORAQue la carxofa de Benicarló marida amb quasi tot és una cosa que els restauradors de la ciutat s'han encarregat de promocionar al llarg dels últims vint anys. Gràcies a les jornades gastronòmiques que es desenvolupen en els restaurants de la ciutat, l’amplitud de mires dels comensals s'ha disparat fins a límits insospitats. Si que és cert que se segueixen apreciant les humils carxofes a la brasa, que a Benicarló tampoc es preparen com en altres llocs, però el que toca ara és parlar de Pinxos, amb majúscula, de carxofa. L'acollida del públic des de la seua primera edició, quan van participar poc més de deu bars de la ciutat, va rebentar qualsevol expectativa. A poc a poc es va anar afermant en el programa d'actes de la Festa de la Carxofa i en aquesta edició, quan s'arriba a la cinquena ruta, són quasi quaranta els establiments que participen en ella. A més, enguany, s'ha duplicat la durada que arriba als quinze dies a petició dels participants. I és que la ruta és una bona forma de promocionar els negocis. “Nosaltres entrem en bars que desconeixíem que existien i que descobreixes gràcies a la ruta” assegura Maribel S., una de les acèrrimes seguidores d'aquesta iniciativa. Altres locals, més coneguts pel públic en general, veuen incrementada la seua clientela habitual i arriben a servir “més de quatre-cents pinxos en una vesprada. El dissabte vam tenir a tres persones en la cuina dedicades només a muntar pinxos”, va comentar un dels empresaris participants en la iniciativa. I no és per a menys. En forma de bunyols, saquets, acompanyats de botifarra o formatge, com montadets, amb ous de guatla o angules. Dolços, salats o agredolços, amb suggeridors noms que embriaguen als comensals. Sense anar més lluny el pinxo guanyador del concurs convocat enguany té per nom “la Foguera de Sant Antoni” perquè està coronat per un llagostí flamejat en roig. “Ens donen molt de treball perquè la major part dels pinxos es preparen al moment i duen una elaboració costosa, però val la pena”, valoren els participants. I és que malgrat que s'ofereixen pel mòdic preu d'entre 1,5 i 3 euros, els empresaris veuen la seua participació en la ruta com una forma de promoció dels seus negocis. “És impressionant veure la quantitat de gent que ix per les nits, sobretot joves, per a menjar-se uns pinxos de bar en bar, va destacar l'edil Eduardo Arín, organitzador de la ruta. Quall vegetal de carxofaAgricultors de Benicarló estan treballant amb l’IMPIVA en un projecte d'utilització de les flors de la carxofera com a quall vegetal. L'estudi s'està realitzant dins la línia Innovem Junts i arreplega l'antiga tradició dels pastors, que utilitzaven les flors dels cards silvestres per a quallar la llet dels seus animals quan estaven en la muntanya. De fet, Alonso de Ferrera ja va citar en 1513 les seues propietats com coagulant de la llet. En l'actualitat, són diversos els productors de formatge ecològic que han tornat a reprendre aquesta possibilitat i l'estan aplicant en les seues produccions. Juan Manuel Urquizu, regidor de Promoció Econòmica de l'ajuntament de Benicarló, explicava aquesta possibilitat en el marc de les terceres jornades tècniques de la Carxofa de Benicarló, que es van celebrar al municipi. Si finalment els estudis es desenvoluparen convenientment, per als agricultors s'obri un nou mercat que permetria comercialitzar una part de les mates que ara no utiliza. En concret, tenen nombrosos avantatges sobre els qualls animals, de complexa utilització i conservació. La flor de la carxofera produeix un quall molt més suau, ja que és molt proteolític. És, per tradició, el quall propi dels territoris mediterranis, que va deixar d'emprar-se per criteris comercials. S'utilitza sobretot per als formatges frescos, però també té aplicacions en els madurs. Les terceres jornades tècniques de la carxofa es van celebrar sota el lema “Cuina amb relat” i tenien com objectiu “parlar del territori, d'innovació i la col•laboració entre empreses”, va assenyalar Urquizu.
Si no fos pel professorat i els treballadors públics dels nostres centres educatius, convertits en un Burkina Faso més, que fan i donen el que poden, i molt més, pel seu alumnat i els seus centres, tot i les retallades salvatges que pateixen, faria temps, si fórem una administració “europea” normal, que els hagueren tancat les portes. No és d’estranyar, si no s’inverteix, que en el rànquing educatiu estiguem a la cua d’Europa. Tot seguit tenim una mostra del que importa a les administracions públiques del nostre país l’educació dels seus ciutadans. I així ens va!...Els centres educatius
L’IES Ramón Cid de Benicarló es quedarà sense subministrament elèctric si dimecres que ve no satisfà el deute de 12.000 euros que té amb Iberdrola. Xaro Miralles, portaveu del PSPV de Benicarló, va lamentar la situació en la qual es troba el centre educatiu i va denunciar que és a causa “dels imports que té pendents de satisfer la conselleria amb el centre”. En concret, 60.000 euros que li corresponen per a plantar cara a la despesa corrent, tal com marca la normativa....Els serveis d’ocupació pública
Els centres educatius no són els únics que tenen un futur incert. Treballadors de la Fundació Servei Valencià d'Ocupació i els seus centres associats esperen la decisió de l'òrgan gestor per a saber quins centres tancaran les seues portes a causa de la reestructuració del servei....Els sindicats contraataquen
Els sindicats de l’ensenyament estan liderant la guerra contra conselleria en defensa dels professionals de l’educació i les retallades que estan patint els seus sous. Àlvar Anyó (STEPV) recordava que “la retallada sempre afecta als mateixos, quan hi ha més punts per on retallar despeses”. Les mobilitzacions i manifestacions són part de les accions de protesta que els docents han organitzat per tal de reclamar els seus drets, tot i que les seues mesures de protesta van més enllà....
+ info La Veu en paper
El síndic de greuges ha recomanat a l'ajuntament de Benicarló que redacte una ordenança que regule la concessió de targetes de residents en el casc històric. I un altre veí veu com l’Audiència Provincial de Castelló li dóna la raó amb la resolució d'un contracte de compra d'un immoble a conseqüència de la pèrdua de capacitat econòmica del comprador derivada de la crisi.Ho ha fet arran d'una queixa interposada per un veí per la negativa del consistori d'atorgar-se-la, malgrat tenir casa en la zona fitada per les pilones, adduint que no estava empadronat en ella. El veí considerà que la normativa municipal “és discriminatòria i injustificada”. Amb l'objecte de contrastar aquestes afirmacions, el síndic va sol•licitar l'Ajuntament de Benicarló un informe sobre els motius que justifiquen la normativa reguladora de les targetes d'entrada a la zona per als vianants, amb indicació de la data d'aprovació i publicació oficial d'aquesta normativa. En contestació a la petició d'informe, l'Ajuntament indica que “no hi ha un acord de la Corporació aprovant la normativa reguladora de les targetes d'entrada a la zona per als vianants...... + info La veu en paper
Avui més que mai, vist el panorama que ens envolta, la beneficència torna a aparèixer amb força, encara que emmascarada de solidaritat. Una persona que té, el benefactor, brinda un bé o un servei a qui no el té. En aquesta relació de desigualtat, qui reben són objectes de caritat i no subjectes de drets.Històricament, l'aparició d'aquest model benèfic s'origina en l'Edat Mitjana, sent fonamentalment l'Església qui s'ocupa de l'atenció dels indigents, els pobres i els marginats, amb la col•laboració de fidels, motivats per sentiments religiosos i piadosos. En l'Edat Moderna, amb la paulatina desaparició de les societats feudals, apareix en escena l’anomenada beneficència pública, exercida pels ajuntaments. Amb el temps, l'Estat va aprofundir aquest tipus d'intervenció, creant entitats encarregades de proporcionar fons públics per a l'atenció de nous destinataris: els ancians, els xiquets, els malalts, els pobres en general, mantenint la visió asimètrica entre benefactor i beneficiari. No només l'Estat va adoptar aquesta modalitat, sinó que moltes organitzacions de la Societat Civil van realitzar i realitzen beneficència. Les debilitats de les polítiques assistencials, no obstant això, motiven un canvi en la concepció dels programes socials. A poc a poc, es produeix un gir fonamental en la concepció de la societat civil i l'Estat i naixen els valors de solidaritat. En lloc de dur endavant accions de fort control social, que prenen als més desprotegits com subjectes passius, sense capacitat de disseny ni de crítica sobre les seues destinacions, s'estableix que tots els ciutadans tenen els mateixos drets a aconseguir un determinat benestar i que si alguns no accedeixen a ell, s'han de realitzar polítiques destinades a corregir aquesta situació de desigualtat. Juntament amb el canvi de la intervenció estatal, es produeix una transformació en el si de la societat civil....+ info La veu en paper
BENICARLÓ ENCARA TÉ ROURES, ORQUÍDEES I ALTRES ESPÈCIES EN PERILL D’EXTINCIÓLa lluita per la pertinença de l'espai sobre la terra es va iniciar amb l'aparició dels primers homínids i encara no ha conclòs. El problema és que els nostres avantpassats no tenien consciència ni altres eines per a sobreviure que no foren la sobreexplotació dels recursos naturals que els envoltaven. Avui, sabem que el 51% de les espècies naturals que han aconseguit sobreviure en el terme municipal de Benicarló, estan en estat crític de desaparició.Així ho ha advertit el botànic Didac Mesa, qui ha recordat que “només seria necessari protegir el 2% de tot el terme municipal” perquè aquestes espècies aconseguiren sobreviure. El botànic va destacar que “entre el Puig de la Nau i el Barranc de Aiguaoliva hi ha una alta densitat d’espècies rares i protegides”. Així, va reclamar que “les actuacions urbanístiques o humanes es facen en zones on haja menys biodiversitat” per a evitar danys irreparables en el Medi ambient. I és que en el terme municipal de Benicarló es custodien encara joies biològiques com la població més septentrional de Lavandula Dentata, les dues espècies de Roure Atlàntic que han aconseguit sobreviure en el nostre clima, una població de nenúfars salvatges i diverses espècies d’orquídies. Totes elles, estan concentrades al voltant de dos paratges naturals de singular bellesa i, per sort, quasi inalterats per la mà de l'home. Mesa els va descobrir en un passeig organitzat per l'associació Ateneu Cultural de Benicarló, que va reunir a un grup d'afeccionats a la naturalesa. A ells va explicar el biòleg que la muntanya de l'El Puig de la Nau i el barranc de Aiguaoliva són les dues zones no alterades dins del terme municipal. Didac també va recordar que “entre Benicarló i Vinaròs sumen més de dotze espècies d’orquídies”, algunes d'elles de gran bellesa, en els seus termes municipals.+ info La veu en paper
Benicarló presentarà al•legacions al projecte definitiu de la variant de la N340 que es va rebre al nostre ajuntament la passada setmana.Així ho ha anunciat el regidor d'Urbanisme, Pedro López, després de l'estudi detallat de la documentació que van lliurar els tècnics al consistori. A més, la setmana que ve es reunirà el Consell Agrari Local para determinar si el projecte arreplega totes les al•legacions i demandes que van presentar en el seu moment, com va explicar l'edil d'Agricultura, Eduardo Arín. Ambdós edils han recomanat als propietaris de terrenys que “passen pels serveis tècnics de l'ajuntament per revisar la documentació nova, doncs hi ha nous afectats que abans no apareixien”. Arín va ser l'encarregat de detallar les millores i novetats del projecte que inclouen “l'obertura d'una via de servei a banda i banda del nou traçat”, el que permetrà la fluïdesa en la circulació pel terme municipal. El canvi de la ubicació d'un dels ponts també ha estat motiu de satisfacció a Benicarló. Es tracta del que estava esgrafiat sobre la coneguda com a Finca del Marquès, en la partida de Sant Gregori “que ara s'ha posat damunt del camí de la Baseta del Bovalar, una de les nostres reivindicacions atès que el cami Mallols i el camí de Sant Mateu apareixien tallats en el primer projecte”. Es tracta de dues vies rurals fonamentals per a la comunicació dins del terme municipal, molt utilitzades pels nombrosos llauradors que tenen les seues terres en la zona i per particulars que les utilitzen per a desplaçar-se d'una zona a una altra de la ciutat. Arín va explicar que convocarà al consell agrari per a estudiar “què farem amb el camí de Sant Mateu. La solució que han donat els tècnics no és tan greu com ho era al principi, encara que apareix el camí tallat”. El disseny plantejat per a salvar aquesta al•legació és la construcció d'un pas per a ramaderia a uns 80 metres del camí, atenent que no es poden fer rebaixes en aquest tram a causa del caràcter inundable dels terrenys....+ info La Veu en paper
Pedro López, regidor d'Urbanisme de Benicarló, ha confirmat que les inversions pressupostades per al pròxim any en el municipi “de moment, són zero euros”. Malgrat això, l'edil ha iniciat els contactes amb el responsable d'Hisenda, José María Serrano, “perquè consigne una xicoteta partida i almenys les obres més precises es puguen realitzar”. Entre els objectius de López està l'asfaltat i condicionament de l'entrada al CEIP Eduardo Martínez Ródenas, un col•legi recentment inaugurat i per al qual no es van proveir els accessos. “És una obra que costa en total 50.000 euros i una mica de consignació sí que tenim de cara a l'any que ve” encara que la idea del regidor és que es realitze al complet. El passat any i amb l'ajuda de l'escola taller es van construir les voreres i ara, l'edil confia en la consignació pressupostària que permeta ordenar els accessos. En aquests moments, l'entrada del centre escolar dóna a una esplanada que està sense asfaltar, el que complica en dies de pluja l'entrada i eixida dels escolars. RECUPERAR EDIFICIS EMBLEMÀTICSUn altre dels objectius de l'edil d'Urbanisme de cara al pròxim exercici és “la recuperació d'algun edifici emblemàtic de la ciutat, com l'antic far del port” que va desaparèixer amb nocturnitat i traïdoria fa uns anys. De fet, al gener de l'any passat Ports de l'Estat va desafectar la parcel•la on s'alçava, enfront del port de la ciutat, que va passar a ser propietat municipal. Es complien així les reclamacions del consistori, que des de 1996 duia reclamant aquesta parcel•la de 1.160 metres quadrats. López va detallar que per a tornar a alçar l'estructura “serà necessària una escola taller” que permetrà, a més de crear ocupació en el municipi, la recuperació d'un dels emblemes de la ciutat. Les intencions del consistori són situar en el far el futur Museu del Mar, un lloc on es reflectisca aquesta important activitat econòmica per al municipi. Cal recordar que el conveni que va signar l'ajuntament de Benicarló amb Ports li obliga a reconstruir el far com condició per a ser propietària dels terrenys. Finalment l'edil d'Urbanisme va manifestar la seua intenció que els comptes municipals del pròxim any tinguen un apartat en el qual es contemple “l'asfaltat de manteniment d'alguns carrers que ho necessiten”, com s'ha fet de forma habitual tots els anys.+ info La veu en paper
Copyright © 2024 laveudebenicarlo.info
Template by JooThemes.net News Magazine Free Joomla Template.