Magdalena airport

La setmana passada ens vam fer ressò de com l’avió de l’equip de futbol del Vila-real, fent bo el seu eslògan de campanya promocional, va haver de fer això mateix, ”Endavant”, en l’aterratge de l’avió que portava a l’equip groguet de tornada a casa. Així, en una maniobra fins ara no coneguda al nostre aeroport de l’agüelito (tampoc és que en facen moltes tenint en compte que allí no aterren ni les gavines), per a més senyes en l’argot aeronàutic, segons ens han dit, “touch and go”, se’n va anar a aterrar a València. Però bé, tot i l’anècdota que suposa haver d’aterrar a València tenint com a destinació el camp orellut, el que ara circula per la xarxa és una altra versió d’aterratge, més propera i casolana, com és fer-ho a la Magdalena. Sí, el que llegiu, a la Magdalena. Nosaltres, descreguts de mena que  som, pensàvem que ens estaven prenent el pèl... però no! I és que, per evitar problemes més greus, ens han dit que aquesta maniobra, que pot passar en dies de vent (típic a ca l’aguelito, per a mostra l’endavant del Vila-real), és menys arriscada i perillosa en la versió magdalenera i, damunt, més suau i esponjosa. I si no us creieu, ací us reproduïm la imatge que demostra la veritat, i la dolçor, de la nostra afirmació.

...

Frases lapidàries

Un home savi sempre pensa el que diu i mai diu el que pensa. L'advertiment consisteix a amenaçar per les bones. De vegades, has de fer el que marca la llei, tot i el que et diu el cor. No hi ha opinions ni accions estúpides, només estúpids que opinen i prenen decisions.

...

 

+TAFANERS a La Veu en paper

Herbetes

Sembla que això del conreu de la “maria” (marihuana, més clarament) s’ha posat de moda per aquestes contrades. Si fa un parell de setmanes parlàvem que la guàrdia civil va enxampar una furgona que sortia de forma accelerada i sospitosa d’una finca amb un fotimer de plantes estupefaents, ara, ací al poble, acaben d'enxampar també un parell de beneïts per la mateixa qüestió. Aquests, en comptes de tindre-les al camp, per si de cas, s’havien muntat el viver al terrat amb un total de vint-i-quatre cossiets ben grandets. Però tampoc no s'han lliurat de la diligència de la benemèrita, que sembla té ulls, fins i tot, als terrats de les cases. Està clar que l’oloreta del cànnabis, sobretot en l’estat de floració que estava, devia col·locar el veïnat i fer saltar totes les alarmes que allò no era precisament un verger de margaridetes de l’Índia. Com tampoc no devia colar l'argument que eren destinades al consum propi. En fi, que les plantetes, d'una en una, podrien passar, però tot un hivernacle, doncs... De tota manera, els de la benemèrita també podrien fer una volteta pels terrats del poble que, segur que alguna sorpresa es podrien trobar. A vore, que no volem ací dir que tots els ben

icarlandos tenen un d'aquests sospitosos vegetals al terrat, però més de tres àvies o tiets confiats ¿no deuen regar cada dia la planteta que els ha deixat el nét perquè a casa no els cap? Home, i tant que sí, i amb carinyo!

...

Valenciano

I ficats en açò de la llengua, ja no tenim aturall! Mireu la definició de “valenciano” que al twitter ens envia un dels nostres seguidors. Ep, sens dubte, aquesta “bonica” forma d’anomenar-nos que ens deixa com el que som, una mena d’apèndix madrileny, ens ha arribat a l’anima. Ho podeu comprovar vosaltres mateixos: «valenciano: dícese del español que se habla con acento valenciano en el levante español por los españoles que lo habitan». Com si fóra la mateixa lletra de l'Estatut!

...

 

+info La Veu en paper

 

Sòl rural en plena ciutat

Un tafaner que anava passejant per la zona de l’avinguda de les Corts Valencianes, a l’alçada del Centre de Formació Professional, va veure jardineres amb la terra remoguda i es va quedar una mica encuriosit pel fet. A vore si ja deuen haver arribat el poble els senglars famolencs? Per què, és clar, va pensar que la gent no es dedica a escarbar per les jardineres, o a fer-hi el seu hortet particular, tot i que amb els temps que corren tot podria ser... Fins i tot va pensar si no devia ser que, com està el morrut roig de les palmeres, a vore si ja n'havia atacat alguna i caldria arrancar-la. Doncs, no anava mal encaminat el tafaner en qüestió perquè segons sembla hi ha un mòdul d’agricultura i sembla que planten, llauren, reguen i tot el que és menester. Deu ser que tenen poca terra per fer les pràctiques i els xics es llancen a la recerca de la poca terra que encara no ha estat afectada per cap PAI: la de les jardineres!

...

El que ens costa l'AVE

Mireu, i ja que estem parlant d’AVES rapinyaires, que en aquest país en tenim moltes, i no precisament amb ales, sinó amb dos potes i dos braços, els tafaners hem volgut investigar sobre els que van per la via, si en tenim molts de kilòmetres i el cost que tenen. I, voreu quina sorpresa, en descobrir que l’estat Espanyol és el segon país en línies d’aquests tipus, només per darrere de la Xina. Sí, el que llegiu, ni Japó (2496 km), ni França (2106 km), ni Alemanya (1410 km), ni... en tenen tants com nosaltres (3744 km). Països que tenen una renda per càpita molt superior a la nostra no inverteixen tan amb aquestes línies perquè és molt difícil fer-les rendibles. L’anècdota, la del Secretari de transport nord-americà, de visita a Espanya per veure aquestes línies, quan va veure els seu cost va exclamar “Vostés són molt rics!”. Un país que té un PIB 15 vegades superior al nostre va afirmar que ells no s’ho podien permetre. I si ho voleu per xifres de passatgers ho podreu tenir més clar de com els diners ací sortien a palades a no sé sap quina butxaca, doncs, en un any França va tenir 113 milions de viatgers i Japó vora 300 milions, mentre que Espanya en va portar 16 milions amb una xarxa més extensa i moderna que les dels dos països anteriors. Ací us ensenyem la foto de com van de plens els vagons d’un d’aquests grans trens d’alta velocitat. Això... quan van plens!

Clarobscur

Diu la vikipedia que el clarobscur és una tècnica de pintura consistent en l’ús de contrastos forts entre volums, uns il•luminats i altres aombrats, per a destacar més efectivament alguns elements. Desenvolupada inicialment pels pintors flamencs i italians, la tècnica arribaria a la seua maduresa en el barroc, especialment amb Caravaggio, donant lloc a l’estil anomenat com tenebrisme. Doncs ací, òbviament, no li arribem ni a la sola de la sabata a Caravaggio però sembla que coneixem la tècnica com ningú més. I és que ja veieu a la foto estava dissabte passat el passeig Marítim a la nit: en la més absoluta tenebra. I ja havia passat la nit en què l’església reviu l’ofici de tenebres. El contrast el posava uns dies abans l’avinguda Catalunya, que tenia tots els llums encesos a les 10:30h del matí.

...

Urugai o Urugall

No sabem si seguiu com nosaltres les apassionants vicissituds dels nostres regidors per les xarxes socials, aquell lloc on cada u deixa anar el millor que creu que té i sempre hi posa el millor perfil. Últimament hi hem localitzat una polèmica sobre si a l‘Uruguai fan xoriços d’urogallo o si qui té un amic gai té dret a xoriç i a la nacionalitat uruguaiana. Tot junt, un embolic il•lustrat com teniu ací al costat. Debats polítics de l’alçada d’un campanar entre els nostres representants.

...

 

+ info La veu en paper

TORNA A LA PORTADA 879

 

 

Fa falta ser fava

Com ja hem dit diverses vegades, els informes (vinga, va, els partes) policials són, sens dubte, tota una font d’inspiració per a nosaltres i aquest que ara us ensenyem no n’és una excepció: Resa així “17:00 Inmovilización de un turismo de forma preventiva por alcoholemia positiva de su conductor. El mismo había entrado en el Retén de la Policía Local para solicitar una información sobre una calle cuando el Agente se percató del fuerte olor a alcohol, dando un resultado de 0,60 mg/l.”. I és que els hi ha de bons però aquest se supera de totes, totes. Mireu que no hi ha bars, cafeteries, restaurants... pels voltants de la caserna policial que va i, bufat com un suro, el personatge en qüestió va i no se li ocorre altra cosa que entrar a preguntar una adreça al reté de la policia local. I com diu l’acudit “que la policia no és tonta”, sospitant que havia d’agafar un vehicle, preventivament, li l’immobilitzen. Això de la immobilització d’un vehicle de manera preventiva és la primera vegada que ho hem escoltat. I al bufat, també el devien immobilitzar... preventivament, fent li passar la mona a la garjola?

 

Contenidor fantasma

Ja fa un temps vam parlar d’aquest famós contenidor industrial, quan la regidora de comerç es va posar la medalla per la seua instal•lació ja que era el primer d’aquestes característiques al nostre país (?). No res, el súmmum dels contenidors intel•ligents per als residus orgànics. Certament, l’alegria li va durar menys que un caramel al pati d’una escola atès que no va tindre temps d’inaugurar-lo... que va haver de tancar-lo. Aleshores la culpa, qui lletja que és la culpa que ningú no la vol, va dir que era dels comerciants del mercat, que no sabien utilitzar-lo, dient que dipositaven allí tota mena de materials, alguns d’ells no aptes per anar allí. La qüestió va ser que com allò fotia una pudor nauseabunda no va tindre més remei que tancar-lo a l’espera que el repararen. I així que han anat passant els mesos i més mesos (ja n’hem perdut el compte) i de tant en tant algú l’ha destapat, hi ha clavat el nas i l’ha tornat a tancar. I segueix sense funcionar! Uns dos-cents cinquanta mil euros de l’ala que ens va costar la broma per a tindre’l tapat amb una bossa de plàstic negre perquè ningú fique allí cap mena de residus. I de sobte, com una il•luminació fallera, els masclets a tota hora li hauran desembossat el cervell, ens han sorprès amb una nova configuració, que no sabem si tindrà continuïtat després, consistent a afegir a la bossa negra que havíem dit que l’envoltava un contenidor dels de tota la vida. Sí, sí, d’eixos verds que has d’alçar la tapa amb la mà i dipositar tu mateix la brossa a dins, que són més baratets i tenen la mateixa utilitat. Increïble però cert! Si abans fèiem riure... ara més. Els tafaners ens preguntem si els descomptaran dels sous el cost de la seua ineptitud als nostres governants... valorada en els vora 40 milions de les antigues pessetes (250.000 euros) que ens va costar la cosa. Porca broma, eh?

...

+ info La Veu en paper

 

Idiosincràsia localFa un temps ja em parlàvem, o això creiem (com parlem de tantes coses, de vegades se’ns en va l’olla i...), però, per si de cas, ara n'hem tret la imatge que ho confirma. Sí, si mireu la imatge voreu que a la nova i flamant oficina de correu hi ha un rètol que diu que en horari no laboral les cartes s’han de dipositar... a la bústia de Muchola. Fotre tu, una oficina de cartes on no es poden deixar sobres! Berlanguià!Mar Xic-artEl dia de cap d'any, un tafaner que havia menjat i begut massa la nit anterior va decidir anar a cremar calories passejant-se per la vora de la Mar Xica. Quina sorpresa va tindre quan en arribar aproximadament a l'altura de la caseta dels socorristes es va trobar amb les boniques escultures que apareixen a la fotografia. Qui n'havia sigut l'artista? De ben segur que allò no era cosa d'algun borratxo de la nit anterior perquè les pedretes estaven posades amb cura i paciència i, sobretot, amb una clara vocació estètica. L'exposició a l'aire lliure va durar tan sols dos dies perquè, suposem, allò devia ser massa temptador per a qualsevol jove amb ímpetus destructius.Un vi coixo Ens hem assabentat, i són paraules literals, que “el projecte del vi de Carlon comença a caminar”. A vore, que vol dir això de caminar? Per arribar a vi abans hauran de fer la verema, no? Doncs primer hauran de veremar, no? I, a més, aquesta sí que és bona! Resulta que allò que era l’AIDIMA, l’institut de la fusta que va fer “crac”, que havia de ser la seu del Centre de Desenvolupament Empresarial, ara serà... una bodega! Pren, ceba! Sí, sí, el que heu llegit, diu el regidor de Promoció Econòmica, un nom ben bufat el seu si tenim en compte que aquesta és la primera empresa que aconsegueix que s'hi assente, que aquest centre compta “amb unes naus que compleixen les condicions adequades per a l'emmagatzemament del vi”. Apa, com tot és fusta, sense saber-ho  passarem d’emmagatzemar mobles a emmagatzemar bocois! I del vi de Carlon! Després diran que els banquers fan economia virtual! Ací la fem espirituosa!...+ info La Veu en paper

TORNA A LA PORTADA DEL NÚMERO 867

La pancartaEls tafaners, que com a qualsevol fill de veí, també ens afecta esta punyetera crisi hem pensat que, com la xarxa, o siga la Internet, va plena de gom a gom de curioses, i no tan curioses, imatges, podíem donar-los veu ací i així cada setmana us n'anirem traient alguna que altra per il•lustrar-vos a tots en la matèria. A vore si així, algú, encara que no ho creiem, es dóna per al•ludit.

 

Patinada mil•lenàriaL'ajuntament de Benicarló ha organitzat uns tallers didàctics d'estiu al MUCBE. La xica que els fa els explica que els ibers habitaven el Puig fa tres-cents anys.... Fins i tot un xiquet li va dir que això era molt poquet, que el seu besavi en tenia ja quasi cent.... i la xica va corregir dient: Bé, més de tres-cents... Deu ser efecte dels retalls també, la reducció en el nombre d'anys, o ja contractem personal que no ha acabat l'ESO perquè resulta més barat?…+info La Veu en paper