Ja sabeu que he estat diverses vegades a Nepal i d'alguna vos he pegat la vara durant un bon grapat de setmanes. Aquesta vegada, a més d'anar de trekking, hem intentat donar la volta al Manaslu, cosa que ha estat impossible per la forta nevada que va haver aquells dies. He visitat un altre Nepal.

El guia que portàvem, ja el coneixia d'una altra expedició, em va invitar uns dies al seu poble i a visitar les escoles del voltant. Aquest guia, juntament amb una canadenca, Jette, han muntat un projecte per tal d'aconseguir diners per a comprar material escolar per als xiquets i xiquetes de Khalte, poblet allunyat dels camins de trekking per on no passa cap turista.

Total, que vista la situació de les escoles i alumnes me vaig implicar en el projecte. En tornar al més de desembre vaig dur una seixantena de calendaris que vaig vendre en pocs dies. I si més n'haguera dut, més n'haguera venut.

A la tenda d'esports Evasión ja vam fer una primera xarrada i projecció d'un vídeo que havia muntat. Un diumenge d'excursió amb membres femenins de la penya Setrill, parlant del tema, va sorgir la idea de organitzar una xerrada al seu local i projectar una altra vegada el vídeo, i aprofitant que venia a visitar-me el guia que em va implicar, Raj, fer un sopar nepalí.

Les setrilleres ho van proposar a la junta i es va acceptar fer aquesta activitat per al divendres 27 de febrer. Aquest dia, Raj, la seua dona, Sita, i un bon grup de voluntaris, a les quatre de la tarde ens vam trobar a la penya per a preparar el dal bhat: arròs amb llentilles, que l'acompanyaríem amb pollastre al curri i unes verdures que, per al gust occidental, estaven un poc massa picants.

A les set, Rosa Lourdes, va presentar la xerrada on feia de traductor Gyan. Deprés es va projectar el vídeo i molt solemnement Rajan Dhungana va explicar-nos la situació de l'educació en els poblets de Nepal. També ens va parlar del projecte que té en marxa Roshika Helping Hands, per al qual es va fer el sopar.

Acabada la xarrada vam sopar tots junts, alguns amb la mà, com toca. I, ja sopats, vam poder provar el raksi, licor d'arròs que havíem portar en algun viatge. Es va acabar la festa amb algun ball típic de Nepal.

Nota.- Raj va dur unes coses per a vendre. Moltes s'han quedat ací. Si algú està interessat en comprar alguna cosa es pot posar en contacte amb mi.