Mentre els professionals del Conservatori “Mestre Feliu”, del nostre conservatori de Benicarló, fans mans i mànigues per donar un ensenyament de qualitat, i d’aguantar el que els ha vingut al damunt en forma d’ineficàcia administrativa, o d’ineptitud o de mala llet. Tenint en compte el temps que ha tingut l’administració local, l’ajuntament per a més sigles, per tindre a punt la plantilla del personal completa i en ple funcionament al principi de setembre, o siga el primer dia de curs, no podem més que afirmar amb rotunditat que les paraules del regidor Serrano han estat un clar exponent, amb el beneplàcit del nostre alcalde -per allò de qui calla atorga- de quant li importa l’educació al nostre govern municipal: no res. O molt poc, no cal exagerar. Vergonya aliena és el que podem sentir els benicarlandos en veure el flac favor que se li ha fet a aquesta institució i al seu professorat per part del nostre govern municipal del PP en deixar-los en l’estacada pressupostària durant més d’un mes per no contractar el professorat que hauria de cobrir vora el quaranta per cent de les classes lectives, sobre una part bàsica del seu contingut com són les classes de Llenguatge Musical. Des del mes de juny se sabia quin professorat faltava per tenir la plantilla al complet al començament de curs... i no se l’ha volgut/sabut contractar.I s’ha de dir així de clar i amb rotunditat. Total, per estalviar-se un mes, si fa o no fa, de sou d’aquest professorat que al final acabarà per ser contractat. Això sí, havent, pel camí, tirat pel terra una fama, a totes llums guanyada i merescuda, per un treball d’anys d’ensenyament ben fet.I és que guanyar-se un prestigi no és una cosa que s’aconsegueix d’un dia per l’altre, és el treball ben fet, són els recursos de què es disposa, la professionalitat del seu personal, l’estima de l’alumnat pel que està estudiant, és el suport institucional que rep, en definitiva, l’aposta d’un poble per la qualitat del seu ensenyament musical, públic, municipal. I això s’ho ha carregat de moment i amb força el PP de Marcelino, sense cap mena de mirament, en un dia.Cada vegada podem tindre més clar que aquelles paraules del regidor Serrano, sobre si el conservatori no era rendible s’hauria de tancar, no era un globus sonda sinó més bé una premonició del que se’ns en venia a sobre. Està clar que mentre l’educació és mesure en termes de rendibilitat econòmica al nostre país no anirem enlloc. I ací, el que li han fet al nostre conservatori ha estat, sens dubte, llançar-li un míssil en tota la seua línia de flotació. D’ací al seu desballestament posterior... només hi ha un pas. Esperem, de veritat, equivocar-nos.

Moltes veus, que no eren, òbviament, les de l’administració precisament, apuntaven de manera crítica i amb arguments plasmat en els molts recursos que ha tingut aquesta ubicació, que el lloc triat per a posar l’abocador no era el més adient. I per desgràcia, i abans que haja passat un accident greu, al no estar encara en funcionament la planta, s’ha demostrat a les clares que així era: un corriment de terra s’emporta per endavant vora 30.000 m3 de terra del got de l’abocador que hauria d’albergar els residus urbans d’aquesta zona.

Més clar, el got de l’abocador, segons la diputada Oltra que ha fet una pregunta a Les Corts sobre aquesta greu problemàtica, s’ha enfonsat. És la demostració fefaent de la inestabilitat, i perillositat, d’uns terrenys que hauran d’acceptar la gran quantitat de tones i tones de residus urbans que tots produïm.

I com dèiem, ha passat sense cap tipus de pressió sobre el terreny atès que encara no s’ha fet el got de formigó, i la impermeabilització posterior, que encara l’augmentaria més. Com tampoc hem comptat que haurem d’afegir-li la bestial pressió de totes les tones i tones de residus que allí es dipositaran.

I és que si sense pressió s’enfonsa el terreny, la pregunta és òbvia, què pot passar quan els dos elements anteriors, el formigó del got i les tones de residus, és conjuminen?

No volem ser alarmistes però molt ens temem que podem tenir un perill greu, molt greu, i més que real, a la porta de casa del qual, sembla, l’administració està fent ulls clucs.

Perquè ens sembla més que sospitós que, després de la denúncia de la diputada Oltra, tota la troupe de càrrecs polítics del PP a la carrera, amb la consellera Bonig al capdavant, venen ací a fer-se la foto, la seua foto, i no diuen absolutament res d’aquest greu problema. Bé, en tot cas, una nota de premsa enaltint les benevolències de l’abocador... per tapar les seues vergonyes. Però tot i així... el perill és real i està ací.

A l'alcalde de Benicarló li llancen pedres de tots els fronts. Ningú li fa cas. Bé, si que li ho fan però... a la manera dels altres: donant-li llargues. En l'últim mes, dos i de bé grosses, des del seu propi partit: l'obertura per a no sabem quan del nou centre de salut i la construcció (ací?), de l'escola oficial d'idiomes. Ara ha començat, altra volta, amb la costa nord i el passeig sud, anant-se’n a Madrid, per veure si sona la flauta i la cosa acaba d’una vegada. I del que li van dir, a ell, a Madrid, al Ministeri de Medi ambient, de poc, ningú se n’assabenta a hora perquè, com qui desfulla la margarida, ara diré alguna cosa, ara no vull dir res... i ho deixarem per divendres, ara canviem d’opinió i convoquem a corre-cuita roda de premsa per dijous a migdia, ara... . Tot un desficaci. El contrari del que va fer la regidora socialista Miralles que, abans que ell, va informar com calia i quan calia de la qüestió, només arribar de la seua visita a Madrid.És de suposar que l’agenda d’un alcalde com el nostre sempre deu anar ben plena i, de vegades, quadrar les coses pot ser complicat però donada la importància del tema, i les seues repercussions, no valien excuses: la resposta havia de ser immediata. La Veu ha hagut de fer un esforç important endarrerint el tancament d’aquesta edició fins mes enllà del que devíem, perquè així ens agrada fer les coses, per traure les dues versions: la de Xaro Miralles i la de Marcelino Domingo. Que els lectors pogueren comparar dues versions sobre el mateix cas. Que tingueren elements de judici suficients per a saber a que estem jugant.I és que les acusacions, que si no s’actua en la nostra costa és, principalment, per la ineficàcia dels nostres governants locals, amb l’alcalde Marcelino Domingo, al capdavant, al no tenir  aprovar el seu nou PGOU, són més que greus. Sembla, pel que es desprèn de les paraules del Director General de Costes, que és conditio sine qua non, que abans de qualsevol actuació del Ministeri l’ajuntament benicarlando ha d’haver fet la seua feina: aprovar el nou PGOU. I, ara per ara, no ho ha fet.Digerir i assimilar les declaracions de la portaveu socialista, Miralles, que l’ha tornat a avançar prenent-li la iniciativa, ens fa pensar si el que pretenia era deixar passar el temps per veure si la seua ineficiència i la del seu govern queia en sac foradat i dissimulada pel pas dels dies.Deu l'alcalde tenir un rellotge d'aquells que va dissenyar el geni Dalí, i que tanta fama li van donar, on el temps es fon en ells i les hores es confonen?Es pot dir més alt però no més clar, es convoquen tantes rodes de premsa a deshora que segur que els atropellats plumillas no s'hagueren queixat si “la cita”, amb l'alcalde, s'haguera produït la vesprada mateix de la seua volta de Madrid. Que era la seua!