I no cal ficar-li cap mena d’adjectiu. És simplement la millor carxofa que es conrea i, per això, amb ella es pot elaborar tota mena de plats variats i a gust de qualsevol paladar. Complint-se el 19é aniversari de la Festa de la Carxofa només podem que felicitar-nos tots per aquest esdeveniment gastronòmic i cultural que porta a la nostra ciutat de passeig per tot arreu fent-nos assaborint i delectant-nos d’aquest esquist menjar apte per a tots els paladars.Quan fa ja quasi 20 anys, l’any vinent serà la fita històrica dels seu vinté aniversari, començava el seu recorregut aquesta festa ningú devia suposar on arribaria i quin anava a ser el seu grau d’acceptació. Només podem dir que l’esforç es demostra caminant i, aquest esforç, principalment de llauradors i restauradors, sense oblidar-nos de les administracions i voluntaris, ha donat el seu fruit amb la confiança que la gent ha dipositat degustant, durant tots aquests anys, des de la tradicional carxofa a la brasa, a la més dolça recepta d’un simple flam de carxofa, passant per la ruta d’uns pinxos originals que encara l’engrandeix més....+ info La veu en paper

Esmenant la planaCal queixar-se, i per escrit, i a totes les instàncies que siguen necessàries quan considerem que els nostres drets han estat vulnerats. I fer-lo quantes vegades siguen necessàries perquè l’administració no és crega amb dret de cuixa sobre l’administrat. La setmana passada ja em van tenir una mostra prou clara amb l’encaparrament del regidor Marzal, i la seu estimada pilona assassina, en el desballestament de no menys d’una vintena de vehicles. Ara torna a la càrrega l’administració, i en concret el mateix regidor, en la mateixa zona, per no voler-li donar una tarja d’entrada de vehicles a un veí que té casa dins de la zona de vianants. Si en el cas anterior, al final, segurament seran els tribunals, arran de les denúncies que presenten els afectats, els que facen baixar del burro al regidor en qüestió, en aquest cas ha estat el Síndic de Greuges el que li ha dit, curiosament altra volta al mateix regidor de Policia que és en última instància el responsable polític d’atorgar les susdites targes d’entrada, “la necessitat d'aprovar una ordenança municipal en la qual s'arrepleguen els requisits necessaris per a obtenir la targeta d'entrada en la zona per als vianants del nucli antic”, atés que no hi ha cap normativa que ho regule. Sobreentenent que seria a partir d’ací quan podria atorgar o denegar l’atorgament d’aquesta tarja, li recomana a l’administració que valore “la possibilitat d'estendre l'obtenció de la mateixa per part dels propietaris dels habitatges situats en aquesta zona amb independència del lloc del seu empadronament”.El curiós del cas és que la recomanació del Síndic data del més de juliol. Com dèiem la passada setmana en el nostre ajuntament són una mica durs d’orella.Festa de Sant AntoniNo podem més que felicitar-nos tots de tenir aquesta festa tan arrelada a la nostra terra amb tanta vivacitat que, encara que ploga, o faça fred, tenim la celebració al carrer amb la mostra d’estima dels benicarlandos. La confraria, les coques, les majorales i els majorals, i els carros amb els seus cavalls guarnits són un exemple de la importància de saber mantindre les nostres tradicions. Visca Sant Antoni!

En el llibre “Què és el treball social?” d’Ezequiel Ander-Egg, s'assegura que “l’asistencialisme és infame. Gastròfils ventres i cors buits, únicament preocupats per tranquil•litzar les seues consciències, o evitar el tedi, s'ocupen dels pobres. Aqueixes dames de societat, esposes d'honrats propietaris o de prestigiosos professionals, gaudeixen de la vida gràcies a l'abstinència i la fam dels pobres. Avui les accions benèfic-assistencials són un refet d'altres èpoques en les quals els rics complien amb el seu deure-consciència repartint engrunes i restes dels seus festins”. Per sort no som tots iguals, ni les coses són tan extremes com les pinta Egg. Però el que està passant, pot derivar de nou en la beneficència pública. I passarà per no saber gestionar els recursos públics correctament. Estem arribant a l'extrem de donar sense ensenyar, sense explicar com eixir de la situació. I això és perillós… tant o més que les nostres institucions públiques pidolen. A Benicarló, està mal vist que no compres un calendari solidari, i te miraran malament -segur- si no portes la polsera solidària de la carxofa. Poc importa que cada dia li passes un plat de calent al veí, o li compres els llibres d’escola al xiquet, o eres soci de diverses associacions socials aconfessionals,… estem per què ens vegen i ser vistos....+ info La Veu en paper

 

Sembla que arriba a la fi el maldecap de la variant de l’N-340 al seu pas per la nostra ciutat. A la fi, els problemes derivats del que seria la part administrativa, amb algun que altre contratemps d’última hora, tot i que els de l’obra pròpiament dita tardaran més temps en tancar-se.No és pot negar que la variant llevarà, òbviament, els greus problemes d’embussos i perillositat al seu pas per Benicarló i farà més fluid el trànsit. Però tampoc es pot negar que el traçat adoptat pel ministeri deixarà el nostre terme partit per la meitat sense solució. Hores d’ara encara queden problemes “xicotets”, eufemísticament parlant, de gent que no ha cobrat. També, d’altres, derivats de la crisis econòmica, com l’alentiment de les obres que, si fa que s’eternitza, pot multiplicar-los encara més, al tindre molts passos tancats durant molt de temps. Veure’m si ací l’ajuntament fa prevaler la seua veu, sobretot perquè ara no tindrà excusa al ser el seu partit qui governa, tant a l’autonomia com a l’estat....+ info La Veu en paper

 

És difícil mantindre una equidistància òptima entre el que són els recursos econòmics i el que són els recursos socials, i més, en aquesta època en què vivim. Certament, la picabaralla dialèctica per aquesta qüestió entre la portaveu socialista i la regidora de Benestar social evidencien, tot i les visions enfrontades, que les retallades socials estan fent molt de mal a un dels sectors de la nostra societat més desfavorit: la gent gran i aquelles persones que tenen alguna malaltia degenerativa.Mirat fredament totes dues visions poden tindre la seua part de raó però, també, veient-ho fredament, al final, qui acaba perdent és l’usuari d’aquests serveis socials perquè els polítics de torn no han fet la seua feina de vetllar pels més desvalguts.La regidora Vallés, òbviament, s’ha de preocupar pels usuaris de Benicarló, per això estem a Benicarló i ha de procurar, en la mesura que siga possible, que el nostre ajuntament implemente les ajudes d’aquests serveis bàsics. Ara bé, sense oblidar, també, d’exigir-li a la seua administració autonòmica, la del seu partit, i que governa des de fa prou de temps, que no faça retallades salvatges a meitat cicle pressupostari deixant les organitzacions socials, que presten aquests serveis, pràcticament desnonades.De tota manera la regidora socialista, tot i les crítiques necessàries, no ha d’oblidar on som i quina ha de ser la preocupació, principal i primordial, que ha tindre el nostre ajuntament: els ciutadans de Benicarló. I si hi ha serveis que, tot i ser locals, són utilitzats comarcalment, i no els ha pagat mai al complet l’administració autonòmica ni l’estatal, aleshores, caldrà reformular el sistema per no perdre’ls sense que ofegue cap ajuntament. Òbviament, hem de seguir exigint allò que ens pertany a l’administració pertinent però, mentrestant, no podem quedar-nos plegats només en les crítiques, sense aportar solucions. I la comarcalitat de serveis, tal volta, en siga una.I ningú hauria d’esquinçar-se les vestidures, ni de veure-ho com un peatge a altre poble, per pagar-ne una part, atès que allò important sempre han de ser els ciutadans.

 

INCÍVICS

No cal ficar més adjectius. És, simplement el que toca. Cal reconèixer que la xarxa de clavegueres de la nostra ciutat no és la millor del món... però tampoc la pitjor. Així, des de fa uns anys, s’ha portat a termini el canvi en la pavimentació de bastants carrers de la nostra ciutat amb el consegüent canvi, també, de la xarxa de sanejament.Tot i això, certament, hi ha llocs del nostre nucli urbà que necessitarien, sense cap mena de dubte, un canvi urgent de la seua xarxa de clavegueres atès que està completament degradat. És per això que la iniciativa, portada a terme des de l’ajuntament, de radiografiar l’estat de tota la xarxa sanitària de la ciutat ens sembla molt correcta, ja no pel fet que ens dirà realment com està, que també, sinó perquè a més determinarà els punts negres on es detecta l’incivisme de la gent.I és que ens pot resultar sorprenent que les bombes d’impulsió de l’avinguda Marqués de Benicarló es vegen aturades perquè algun energumen haja llençat un contenidor de draps taponant-les. O com una roda de camió va anar a parar a aquesta xarxa. O, també, la gran quantitat de connexions il•legals que campen per la xarxa col•lapsant-la.No podem estar més d’acord amb el regidor de Medi Ambient quan afirma que “les nostres canonades parlen de com som, de la nostra veritable personalitat” però, d’igual manera, no ens serveix l’excusa que a Benicarló no hi ha una ordenança que regule o castigue aquestes actituds incíviques perquè els ciutadans que actuen correctament patisquen, com diu ell “males olors o embossos en la seua xarxa particular”. I és que la seua funció, a banda d’intentar resoldre aquests problemes, que ho és, també és, si no els hi ha, ficar en marxa els mecanismes perquè els que provoquen aquestes problemàtiques siguen sancionats amb contundència.De tota manera, encara que ara no hi haja una ordenança específica sobre la qüestió, segur que l’ajuntament té mecanismes per aplicar altre tipus d’ordenances “urbanístiques” o de “convivència”, que sí les hi ha, que, fins no estiga l’especifica del ram en funcionament, sancionen aquests comportaments.Segurament eixiríem tots beneficiats, l’ajuntament, perquè podria recaptar més, al mateix temps que ensenyaria que els comportaments incívics no tenen futur, i els ciutadans, que no patiríem les conseqüències de l’incivisme.

 

ReconeixementsTot i que arriba una mica tard, més de tres anys des que li va ser atorgada la distinció, el lliurament de la Gran Creu al Mèrit Agrari tanca un mal sabor de boca de molts benicarlandos que vam considerar, i considerem perquè els seu record és perenne, que Joan ha estat, en present, simplement, , tot i el càrrec que ocupava a La Unió, un llaurador més. Una persona que vivia en aquest món, que vivia des d’aquest món, que sabia que si no és tenia cura de la nostra terra les arrels no agafarien i la planta que brotaria no donaria el fruit que tots necessitem.Temps ha passat des de la seua desaparició i el nostre camp, tot i els esforços d’ell i de molts com ell després, continua patint ja no la incomprensió de la nostra societat, prou miop que no veu el que costa conrear-lo, si només greu encara la incomprensió dels nostres governants que amb una política agrària supeditada a les grans distribuïdores continua girant l’esquena a un sector bàsic de la nostra economia.Certament, ens apesara com els polítics, i en època electoral més, li volen taure rèdit a aquests actes però si ens permeten la gosadia, com creiem que el mateix Joan havia fet moles vegades amb el seu tarannà pràctic, hem d’aprofitar-nos d’aquest ressò perquè la veu del sector continue escoltant-seSegur que així, la seua lluita i el seu llegat perdurarà.

SolidarisNo podem més que felicitar-nos perquè l’ajuntament haja engegat aquesta campanya per ficar en marxa un menjador social a través del voluntariat. I podem felicitar-nos perquè si la resposta a la situació delicada que pateixen moltes famílies així ho demanada no ho és menys la de les associacions i particulars que fan possible que aquesta iniciativa tire endavant. Des d’ací el nostre suport i col·laboració en tot el que siga possible per difondre aquesta ajuda.